Dinamarca expulsa refugiats sirians perquè Damasc ja és prou “segura”

Primer país d’Europa que revoca permisos de residència a expatriats de Síria

El 2015 Aya Abo Daher va fugir de Síria amb els seus pares i germans buscant refugi a Europa. Van acabar a Dinamarca, on se’ls va concedir un permís de residència temporal. Ara, pocs mesos abans de la seva festa de graduació de batxillerat, ha rebut l’avís que aquest permís ha estat revocat i que ha de tornar a Síria. L’Aya, de 19 anys, i la seva família són originaris de Damasc, una zona que les autoritats daneses consideren prou segura perquè els refugiats hi puguin tornar.

L’estiu de l’any passat, el Govern danès va ordenar a les autoritats d’immigració accelerar la revisió de la situació dels demandants d’asil procedents de la capital siriana argumentant que “les condicions ja no són tan greus” per atorgar o estendre la seva protecció de manera generalitzada. Dinamarca s’ha convertit així en la primera nació europea que revoca els permisos de residència dels refugiats sirians, a l’insistir que és segur tornar a algunes parts del país devastat després de deu anys de guerra civil.

Segons l’oenagé Refugees Welcome, a Dinamarca hi viuen uns 35.000 sirians, més de la meitat dels quals van arribar el 2015. Les autoritats daneses estan revisant els casos d’uns 500 refugiats, als quals recentment s’hi ha afegit un grup d’uns 350 més a causa que l’àrea considerada segura s’ha ampliat a tota la regió de Damasc. Aquesta política es basa en un informe elaborat per la Junta de Refugiats, l’organisme que dictamina sobre els casos d’asil, que apunta a una reducció dels combats i a un nombre significativament menor de punts de control.

El Govern danès, però, no té relacions diplomàtiques amb el règim sirià, per la qual cosa no pot fer deportacions per la força. Per aquesta raó, ofereix incentius econòmics per fomentar les repatriacions voluntàries, que van ser acceptades per 137 sirians l’any passat. Els que es neguen a tornar al país d’origen són enviats als denominats centres de deportació, on se’ls priva de treballar. “Se’ls deixa en uns llimbs per incentivar-los a tornar a Síria malgrat les condicions insegures”, censura Charlotte Slente, secretària general del Consell Danès per als Refugiats, que considera que aquesta política no suposa un “tracte digne”.

La història de l’Aya es va fer viral després que ella i el director de l’institut de Nyborg on estudia critiquessin a Facebook aquesta decisió, i el debat es va encendre després de la seva aparició per televisió. “Per què? Què he fet de dolent?”, es preguntava una vegada i una altra mentre insistia que “no és segur” tornar a Síria. Segons el seu testimoni, la seva família està en perill perquè els seus dos germans van rebutjar unir-se a l’exèrcit del règim de Baixar al-Assad. Ells són els únics de la família a qui no se’ls ha retirat la protecció, ja que el Govern danès només permet que s’hi quedin els refugiats que tinguin un motiu individual per sol·licitar asil. És a dir, ha d’existir una amenaça directa de persecució política o arrest, però les condicions generals de la zona ja no es consideren una raó de pes.

Les crítiques han ressonat al palau de Christiansborg, seu del Parlament, especialment entre els socis externs del Govern socialdemòcrata. La decisió també ha estat reprovada per organitzacions humanitàries com Amnistia Internacional i l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur). Aquesta setmana, el debat ha tornat a la primera línia després d’un comunicat de gairebé totes les fonts (organitzacions i experts) consultades per la Junta de Refugiats per avaluar la situació a la regió de Damasc, que han qualificat el contingut d’“incomplet i enganyós” i s’han desmarcat de les conclusions.

Des que va arribar al poder el juny del 2019, l’Executiu socialdemòcrata de Mette Frederiksen ha deixat clar que no afluixa el pols en la política migratòria. La mateixa primera ministra va assegurar en un debat parlamentari a començaments d’any que l’ambició és aconseguir que Dinamarca tingui “zero demandants d’asil” i va argüir els desafiaments de cohesió social.

Malgrat unes xifres de refugiats ínfimes en comparació amb les veïnes

En cas de negar-se a una repatriació voluntària, seran enviats a un centre de deportació

La primera ministra socialdemòcrata admet que el seu objectiu és que el país tingui “zero demandants d’asil”

Suècia i Alemanya, fa anys que la qüestió acapara el debat polític, la qual cosa ha portat els socialdemòcrates a abraçar una línia dura més pròpia de la dreta o l’extrema dreta en altres països, fet que li ha reportat un traspàs de vots del populista Partit Popular Danès (DF), que va arribar a ser decisiu, i que ara està en mínims històrics.