“Democràcia o feixisme”

Lola García

Primer de tot cal dir que ningú no té la fórmula idònia per frenar el missatge d’odi i intransigència de la ultradreta. Uns en defensen l’aïllament, d’altres advoquen per plantar-los cara amb dades i raons. Uns al·leguen que debatre i rebatre’ls és enfocar la seva agenda, d’altres objecten que menystenirlos mirant cap a la banda políticament correcta només alimenta el distanciament envers la política. No hi ha cap manual per fer front a aquesta mena de fenòmens, més enllà de tenir clar que sempre cal impedir la normalització del fanatisme i la intolerància.

El debat d’ahir a la Ser va evidenciar aquesta dificultat i una certa impotència. Imaginem un partit de futbol, amb les seves regles respectades per tothom. Un dels jugadors es dedica a agredir els rivals de manera barroera, a insultar-los, a agafar la pilota amb les mans i no deixar jugar la resta... Imaginem que la solució passa perquè tots els jugadors abandonin el terreny de joc i se suspengui el partit... És evident que el funcionament democràtic no es regeix per les regles de l’esport –probablement haurien plogut acusacions de censura si s’hagués expulsat Monasterio–, però l’exemple dona idea de la injustícia que suposa la irrupció de l’antipolítica. Si resulta tan difícil combatre la ultradreta és just perquè es val del mateix sistema democràtic per minar-lo des de dins.

La campanya de Madrid ha fet un tomb. Isabel Díaz Ayuso va voler plantejar aquest combat electoral com un combat en què la gestió quedés relegada per l’èpica entre “comunisme o llibertat”. El menyspreable espectacle de l’aspirant de Vox la beneficia, però l’esquerra té l’oportunitat d’oferir el relat que no tenia per mobilitzar el seu moix electorat. Ho intentarà convertint el 4-M en un repte heroic entre “democràcia o feixisme”. El problema és si perd.

Unides Podem.

Tot just començar, ahir, el debat a la Cadena Ser, Iglesias va exigir que Monasterio es retractés o s’aixecaria de la taula. Lluny de corregir les paraules que havia pronunciat abans a RNE, la candidata de Vox va apujar el to. Primer va demanar a Iglesias que condemnés els aldarulls al míting de Vox a Vallecas i després, en un to fanfarró, li va etzibar: “Si vostè és tan valent, aixequi’s i marxi, que és el que volem molts”.

Iglesias no va atendre els requeriments ni de la moderadora del debat, Àngels Barceló, ni dels seus companys, que li demanaven que es quedés, i se’n va anar, davant la negativa de Monasterio a rectificar. El debat va continuar amb la candidata de Vox provocant la resta de candidats, fins que després d’un descans –després d’una hora d’emissió–, el candidat socialista, Ángel Gabilondo, va anunciar que deixava el debat: “L’odi no pot guanyar la democràcia”, va dir, i el va seguir la líder de Més Madrid, Mónica García, malgrat les peticions d’Edmundo Bal, candidat de Ciutadans. Això va portar la cadena a donar per acabat el debat, davant les protestes de Monasterio contra la “dictadura de la Ser”.

Aleshores, i mentre la resta de candidats continuaven barallantse en un debat que girava al voltant de les interrupcions i insults de Monasterio, Iglesias s’havia personat a la comissaria de policia del Congrés dels Diputats per

“Marxi, és el que volem molts”, va etzibar Monasterio a Iglesias després de negar-se a rectificar

SER Iglesias aixecant-se de l’estudi de la Ser on participava en un debat amb quatre candidats més