L’autor a l’aparador

El dia de Sant Jordi els autors passen a l’altre costat del mirall, abandonant la solitud de l’escriptori per situar-se a l’aparador de les vanitats, com un reclam més de la seva obra. No tots ho porten bé, perquè la timidesa, el pudor i la vergonya assalten la trinxera de l’escriptor, que espera pacient que el lector se li acosti perquè li firmi una dedicatòria. Sovint, les lliçons d’humilitat són percebudes cruelment pels autors, perquè no sempre les turbes s’arremolinen al seu voltant per brillants que siguin les seves plomes o excel·lents les seves obres. Sempre queda refugiar-se en Paul Morand, que advertia que el destí dels grans homes és ser menyspreats en vida i admirats després de morts. O simplement acceptar que la fama circula avui per camins impensables i és més fàcil vendre un llibre si el recomana un youtuber tatuat que si el beneeix un acadèmic de la llengua.

La jornada permet als autors interactuar amb els seus lectors, més enllà de Twitter o Instagram. El fet d’estar en exposició és un peatge menor, que té com a recompensa conèixer en viu i

Italo Calvino va escriure que els autors perden molt vistos en persona

en directe qui està disposat a fer l’acte de fe que suposa comprar un llibre del qual només té vagues referències. Italo Calvino solia excusar-se sempre que podia, dient que els escriptors perden molt en persona. Però també hi ha qui gaudeix amb la proximitat amb el lector. Joan de Sagarra ha explicat que el seu pare, el prolífic Josep Maria de Sagarra, anava a una de les llibreries de més tradició cada 23 d’abril, desembeinava la seva Sheaffer d’or i durant dues hores firmava llibres davant una cua inacabable: sempre hi havia tres o quatre dames que, en absència dels seus marits, tenien la gosadia de convidar-lo a prendre una xocolata amb melindros.

Jorge Luis Borges afirmava que tot escriptor de mèrit és una figura solitària, la qual cosa era una excusa per no rebre banys de masses. De fet, li semblaven fins i tot excessives les dutxes de masses. En una data com Sant Jordi, les llibreries són una festa. El llibre és el protagonista i l’autor és l’acompanyant necessari. A qui li encantava el contacte amb el seu públic era a Ernest Hemingway. En una ocasió, un jove autor li va preguntar el secret de la literatura i li va respondre: “Només conec dues regles absolutes, una és que si fas l’amor mentre estàs encallat en una novel·la, el perill és que les millors parts es quedin al llit; l’altra és que la integritat de l’escriptor és com la virginitat d’una dona, que una vegada perduda no es recupera”. No tots els escriptors perden tant de prop.