El Congrés dels animals

El Congrés dels Diputats és una institució inclusiva que s’acaba de marcar un abans i un després: tramitarà una proposició de llei que atorga als animals la condició d’“éssers vius dotats de sensibilitat”.

Si no fos per Rocío, Ayuso i Florentino, la notícia hauria merescut la corresponent bronca política, ja que pressuposa un reconeixement dels drets i els deures ciutadans dels animals, sobretot si són mascotes, fan companyia i agraeixen la manduca. Tret, esclar, dels lleons i les lleones.

En cas de prosperar el text, els animals entrarien al Congrés dels Diputats perquè ja no són “coses” com fins ara sinó el més proper a les persones, que no deixem de ser també éssers vius dotats de sensibilitat, en el millor dels casos.

El Codi Civil seria reformat i la vida dels animals guanyarà en qualitat democràtica, de manera que podran demandar els amos si els confinen en pisets, els tallen la llibertat de circulació o els tallen el dret a

Els animals –tret dels lleons, dic jo– milloren a Espanya el seu estatus legal

la reproducció, trepitjat per la castració unilateral.

Jo m’avinc amb els animals, excepte alguna panerola, els coloms que defequen sobre el ciutadà i les anacondes perquè tenen mal cafè. El benestar dels animals és progrés, començant per les Corts, que disposen d’uns lleons africanistes que mereixen la jubilació per donar l’alternativa a animals pacifistes, com l’hipopòtam o la vaca frisona.

L’animal a les Corts del segle XXI mereix ser dins i no fora de l’hemicicle, fins i tot formar grup propi des del qual podrien defensar les seves reivindicacions, pactar les pràctiques cinegètiques i reclamar l’abolició de l’entrepà de pernil, ja sigui ibèric o del país, terme aquest últim que, sent català, crea dubtes i per si de cas val més no preguntar.

I per quan la Seguretat Social dels “éssers vius dotats de sensibilitat”? Hi ha gats, gossos i rates al nostre país que dormen al carrer, malviuen de la caritat i no tenen feina fixa. Indignant!