Vota amb veritat

Al nostre país no hi ha primàries, però cada vegada més s’utilitzen en aquest sentit algunes eleccions autonòmiques. És el cas de les pròximes a la Comunitat de Madrid rivalitzades en els blocs de dreta i d’esquerra, i sobre un teló de fons semblant al nacionalisme patriòtic sobre Madrid.

Em diverteixo analitzant la cartelleria i els eslògans, veient com cada candidat ven valors subliminars a cada foto seva que penja durant unes setmanes pels carrers de Madrid. L’estendard a l’estil heroïna medieval el simbolitza Ayuso amb el seu lema “Llibertat” i segellant la mateixa a de llibertat y Ayuso per imprimir en les ments la singularitat de la gesta en ella. És a dir, que sense la a d’Ayuso a la Comunitat de Madrid no es viurà de manera lliure.

La croada oberta entre Ayuso i Sánchez els últims dies ha fet minvar la qüestionada força del candidat socialista, Ángel Gabilondo. Un cartell poc arriscat, seguint la línia clàssica d’un vermell, blanc i negre amb un lema –“Fes-ho per Madrid”– que apel·la al sentit comú a curt termini i sense estridències. És veritat que

Guanyar la partida està entre Ayuso i García, les candidates més fortes

s’adiu amb la personalitat de Gabilondo, un home assenyat, no procliu als enfrontaments i respectuós amb el contrari. Caldrà veure els efectes del sentit comú de Gabilondo en els vots socialistes. Els que ja veuen la sagnia a les urnes són Ciutadans, amb fotografies i candidat anodí. L’eslògan “Tria centre”, amb el forn tan calent, convida a passar de llarg. Ben al contrari Més Madrid i la seva candidata, Mónica García, que arrisquen. L’única que ha triat un dels símbols d’aquests últims temps: la mascareta com a acompanyant de la seva foto de cartell. En un gest d’estar traient-se-la apel·la a la preocupació per la protecció i la salut. És la candidata, al meu parer, que pot escurçar l’ombra d’Ayuso. Amb “Pel que de veritat importa”, el seu eslògan de campanya, apel·len no a la llibertat, però sí a a la veritat, qüestionant subliminarment la llibertat d’Ayuso perquè no hi ha llibertat sense veritat. No gaire d’acord amb la pèrdua de poder d’Unides Podem i el seu candidat, Pablo Iglesias, és el seu eslògan “Que parli la majoria”. Una majoria que em temo que no apostarà pel partit morat. En el llenguatge de l’èpica de l’aixecament se situa Vox, amb foto de Monasterio i Abascal, d’estètica militar i eslògans límits en el perillós joc consentit de l’extrema dreta.

Les cartes estan repartides; guanyar la partida està entre Ayuso i García: les candidates més fortes que determinaran el nou govern.