Prou de saludar-se amb el colze!

Ja és hora que enviem al femer de la història la salutació amb el colze. Menys ximpleries. De totes les convencions socials sobrevingudes en la pandèmia, aquesta no només no ens fa millors, sinó que ens fa semblar idiotes. Aquest gest es mereix feliçment l’oblit pel que té de retrocés contra la civilització: les involucions se sap quan comencen però no quan s’acaben.

Se’ns en van anar les abraçades i les encaixades, i encara trigaran a tornar. També es van esfumar els odiosos dos petons a la galta entre un home i una dona, poc igualitaris i invasius. Se’ls va qualificar a tots de poc higiènics per la seva possible capacitat de transmetre el virus. Llavors va aparèixer espontàniament la confraria del colzet per arreglar-ho tot i es va assumir el posat asèptic, sí, i ridícul. Podria haver passat sense pena ni glòria, però com que la humanitat en general i els llatins en particular són molt de tocar es va donar per bo. I en un no-res el xoc de colzes va substituir l’encaixada en el ritual de la salutació.

A mi em costa d’entendre la popularitat del gest. Un sociòleg diria que donar-se el colze ha passat a la categoria de pauta social. Sembla que els éssers socials, vosaltres, jo, la meva veïna, no ens sabríem relacionar sense tenir una pauta, que ens ha de salvar d’espifiar-la segons quan.

En l’etiqueta social, la salutació permet expressar a l’altra persona la teva bona disposició cap a ella, un senyal de no-agressió. La cosa ve de lluny. Segons la saviesa popular, els cavallers de l’edat mitjana se saludaven amb la mà contrària al costat on portaven l’espasa, de manera que l’ocupaven impedint de desembeinar i demostrant així que les seves intencions no eren violentes.

Descartada la mà, no només ens queda el colze. No lliguen bé amb el nostre caràcter llatí ni la reverència japonesa ni el namasté, aquest gest d’origen sànscrit que consisteix a ajuntar els palmells de les mans davant el mentó. Tampoc no ens va això de posar-nos la mà al cor o al pit perquè sembla massa artificial. Fer una petita inclinació amb el cap pot ser una opció més bona que les anteriors, almenys més elegant, tot i que reflecteix fredor i un excés de formalitat.

Per què no saludem amb la mà enlaire o amb la mirada? Evites el contacte corporal, mantens la distància i dones exemple. Sempre es pot reforçar aquest gest acompanyant-lo d’un lleuger moviment de celles.

Ara que s’entreveu el final de la pandèmia i atès que ja hem après a col·locar-nos bé la mascareta, és moment de fer balanç i decidir amb quines normes cíviques ens quedem de la no-normalitat. Que aquest article serveixi com a tret de sortida d’una campanya contra el xoc de colzes.

Mentrestant us aconsello, lectors, que mantingueu la salutació segons els codis covid. No feu el suec ni la cobra, que està mal vist. Només deixeu l’interlocutor amb el colzet en l’aire si ell fa com qui vol emprar el gest. És importantíssim que no titubegeu. Quan l’altre comenci l’aproximació alçant el colze, llavors pam!, aixequeu de seguida la mà i saludeu. Pot ser que l’operació us surti malament i que no tingueu cap més remei que acabar cedint, sigui amb el colze o amb l’avantbraç, però almenys haureu demostrat que no teníeu intenció de matar-lo.

El xoc de colzes ens fa semblar babaus: hauríem d’enterrar en l’oblit aquest gest tan ridícul