La Vanguardia (Català-1ª edició)
El futur de la investigació del càncer
“El meu objectiu últim és desenvolupar noves teràpies”, declara Pau Castel, científic barceloní establert als Estats Units, a qui l’Associació Americana d’Investigació del Càncer (AACR) ha distingit al seu últim congrés com a NextGen Star (o Estrella de la Pròxima Generació).
La distinció reconeix cada any un grup selecte de científics que estan a l’inici de la carrera i que han emprès línies de recerca destinades a tenir importància en el futur. En el cas de Castel, de 33 anys, el seu treball se centra a comprendre per què una mateixa mutació genètica pot causar càncer en algunes persones i trastorns diferents en d’altres. “Ens pot ajudar a tractar més bé aquests trastorns diferents del càncer, i possiblement també a prevenir l’aparició d’alguns càncers”, explica Castel, que atén La Vanguardia per videoconferència des de San Francisco.
Va estudiar farmàcia a la Universitat de Barcelona perquè es volia dedicar a la investigació mèdica. “No vaig fer medicina perquè a Espanya la professió mèdica està molt orientada a la pràctica clínica i la figura del metge investigador està menys desenvolupada que en altres països. Jo tenia la idea que amb la investigació pots tenir un impacte més gran en una població més àmplia”, recorda.
Des dels primers cursos de la carrera es va dedicar a buscar laboratoris per fer pràctiques. Va passar el seu any d’Erasmus a la
Universitat de Gant, a Bèlgica, treballant en un laboratori. Quan va tornar es va oferir a l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO). “El que més es valora en un laboratori és que tinguis ganes de fer coses”, observa. “Quan es presenta una persona disposada a dedicar el temps lliure a treballar al laboratori acostumen a estar força oberts a donar-li una oportunitat”. Al VHIO es va incorporar al laboratori de Joan Seoane i va establir una bona relació amb l’equip d’un laboratori veí que havia estat liderat per Josep Baselga abans que se n’anés als EUA el 2010.
Quan va acabar la carrera, el 2012, li van proposar d’entrevistar-se amb Baselga, que en aquell moment dirigia la divisió d’oncologia i hematologia de l’hospital General de Massachusetts, a Boston. Va ser una entrevista per Skype, i “em va sorprendre que una eminència com ell, amb l’agenda que devia tenir, dediqués temps a escoltar el que feia un estudiant com jo”.
A partir d’aquella entrevista Castel es va incorporar com a estudiant de doctorat al laboratori de Baselga a Boston. Quedaven enrere la seva afició pel vòlei, pel rugbi i per l’escalada a Montserrat. “L’escalada m’ajudava a desconnectar de tot; quan ets en una via exposada no penses en res més. Ara fa anys que gairebé no faig esport”. L’any següent va marxar amb Baselga a l’hospital Memorial Sloan Kettering de Nova York. “D’ell en vaig aprendre la visió traslacional de la investigació. Baselga era capaç de veure un resultat preliminar en un laboratori i comprendre l’impacte que tindria en els pacients uns anys més tard. Tenia una intuïció especial per a això”. La visió traslacional, segons Castel, “no vol dir que els resultats s’hagin de traslladar de manera immediata als pacients. Vol dir que fas la investigació pensant en l’impacte que acabarà tenint en la pràctica clínica”.
Després de doctorar-se, el 2016, va decidir incorporar-se com a postdoc al laboratori de Frank McCormick a la Universitat de Califòrnia a San Francisco (UCSF), que feia una investigació més bàsica centrada en les proteïnes oncogèniques RAS. El seu pla
Establert als EUA des del 2012, té l’ambició de crear teràpies que previnguin l’aparició de tumors