La peça de Platja d’Aro va ser robada d’un recinte tancat

monòlit de Santes Creus publicat a The Monolith Tracker apunta que “la soldadura i tota la feina és molt professional, fet amb molta habilitat. En ressonar amb la mà oberta, produeix el so d’un tambor gran i molt baix. La nota és un mi. Sona idèntic al monòlit de Conca”.

Palma ha estudiat amb deteniment la ubicació del monòlit, molt ocult i per tant fàcilment segrestable, abans de traslladar-lo a un altre lloc on queda molt més a mà com a objecte de visita.

“Sens dubte, ara és un atractiu turístic del poble”, celebra.

A Google Maps hi són els dos llocs: com Monòlit The Game Starts al lloc en què va aparèixer i com Monòlit Galàctic en l’actual. Ahir encara hi era, promet Palma.

“Si hi hagués un delicte, investigaríem, però no és el cas”, explica un portaveu dels Mossos d’Esquadra, “potser es vulneren ordenances municipals, però res més”.

Com va passar a Utah, el monòlit de Platja d’Aro ha desaparegut després d’uns quants dies de vida pública.

La primera persona que el va veure va ser Albert Paul, un veí que compleix dues condicions que, per a la rumorologia local, el converteixen en sospitós. D’una banda, el va descobrir mentre practicava running i, de l’altra, és membre d’Arocinema, associació d’aficionats al cinema. Vegem...

Localitzat a Facebook, explica a aquest diari entre rialles que –d’acord– no és conegut al poble per les seves marques a la marató, però que amb el confinament va començar a sortir a córrer alguns dies.

I no, no és cap homenatge al monòlit de 2001, una odissea de l’espai, de Stanley Kubrick, com es diu a Platja d’Aro. “Com a associació ja ens agradaria haver tingut la idea i els mitjans per fer una cosa així! Però no, no hi tenim res a veure”, promet.

El va descobrir el matí del 30 de març. Feia tres metres. “Em va cridar l’atenció perquè semblava una dutxa de platja, però no hi era l’última vegada que havia passat pel lloc. I em va fer la sensació que la sorra estava acabada de remoure”.

Un dia o dos més tard, uns gamberros el van tombar. L’Ajuntament el va traslladar al Parc dels Estanys, on s’exhibeixen les escultures d’un programa públic d’art. El recinte està aïllat per una tanca de dos metres d’altura. Va ser instal·lat el dia 2, i el 13 va desaparèixer.

Algú va accedir al recinte, que tenia el candau intacte, i va serrar amb una radial els ancoratges amb què la brigada municipal l’havia fixat a terra. Com el van treure? A pes per sobre de la tanca? Juanjo Gallardo, comissari artístic del recinte, calcula que per fer-ho s’haurien necessitat quatre persones. Potser pesava “uns 50 o 100 quilos”. El monòlit havia estat col·locat en un marge del parc, lluny de les escultures... i de les càmeres que les vigilen. Ni una imatge dels lladres o rescatadors.

La instal·lació potser vulnera ordenances locals: no s’investiga qui les va posar

“Ara és un atractiu turístic”, celebra l’alcaldessa, que l’ha traslladat de lloc

“A mi m’estranya molt que saltessin la tanca, que el candau estigués intacte... No sé què pensar”, medita Gallardo al telèfon. “L’artista sempre reivindica la seva obra. És com quan hi havia la moda de pintar vaques. Gent que s’avorreix”.

Tampoc les càmeres de vigilància del municipi no donen una imatge concloent, explica un portaveu. Cap furgoneta detectada per allà en les hores en què previsiblement hi va haver l’assalt.

Gallardo ha analitzat la peça amb l’ajuda d’un planxista i escultor aficionat. Entre materials i mà d’obra, la peça podria costar al voltant de 1.000 euros, calcula.

El comissari té una pista: a Cadaqués van ser sorpresos uns tipus que pel que sembla anaven a descarregar un monòlit però que van desistir quan van veure la policia local. “La van carregar abans que els descobrissin”, segons li va relatar un testimoni de l’escena. “L’únic que va veure és que era una furgoneta amb matrícula de Barcelona”, afegeix Gallardo. És a dir, un vehicle vell, perquè les províncies van desaparèixer de les plaques l’any 2000. Del que està segur, jura Gallardo, és que no era un plat volador.