La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quines ganes que en teníem
Barcelona va tornar a ser ahir la de les grans ocasions, la que surt al carrer a celebrar les seves festes. Malgrat les encara obligades restriccions pel coronavirus, la gent estava decidida a retrobar-se amb Sant Jordi, amb els llibres i les roses, després que ens saltéssim el del 2020. Barcelona en tenia ganes, moltes ganes. Es notava i es veia venir des de feia dies. Ahir es va confirmar. En tenien ganes els llibreters, els autors, els floristes, els comerciants i els soferts restauradors. En tenien ganes fins i tot el bon temps i el sol, que es van unir a la festa amb un dia radiant i perfecte.
Al matí, abans de les deu, ja hi havia una cua considerable per accedir des de la ronda de Sant Pere al recinte habilitat per a la venda de llibres al passeig de Gràcia. Les limitacions d’espais van fer de les cues una presència constant durant tota la jornada. No només per tafanejar a les parades de llibres, també per comprar roses i fins i tot a les fleques. La Magda, una de les dependentes habituals d’un forn de Sant Antoni, estava ben nerviosa perquè els pans de Sant Jordi s’estaven a punt d’acabar, un fenomen que es repetia a molts altres establiments del sector. Si això continua així, qui sap si d’aquí un temps els 23 d’abril van de llibres, roses i pans.
Molt abans de l’hora habitual de dinar, va començar a haver-hi cues a restaurants i bars, que ja tenien plenes les terrasses des de feia estona i que no es van buidar fins al tancament de les cinc, esgotant un Sant Jordi que, tot i que diferent, es va assemblar bastant als de sempre.
El “n’hi havia ganes” va ser ahir una espècie de mantra que tothom repetia a l’hora de valorar la jornada. Fins i tot l’editor Enric Viladot era feliç, per les vendes, però també perquè felicitat era el que deia que li transmetia el públic que passava per la seva parada a l’inici del passeig de Gràcia. Viladot afirma que aquest any la gent estava gaudint més de la Diada, perquè no hi havia aglomeracions.
A falta d’indicadors sobre la qüestió, sí que es pot afirmar que el nombre de somriures per metre quadrat, encara que amagats rere la mascareta, eren molt evidents, ahir. La felicitat i la il·lusió es podien palpar. Fins i tot els que caminaven per raons alienes als llibres i les roses ho feien feliços.
Les cues, lluny de crear crispació, van ser cíviques, modèliques, gairebé de disciplina soviètica però felices, conscients dels temps que corren. Van ser com una espècie d’engranatge que va ordenar amb precisió matemàtica els accessos i afluències.
El passeig de Gràcia va ser, sens dubte, la zona zero de la festa, però també hi va haver molta gent per tot el centre de la ciutat, com a Arc de Triomf i la plaça Universitat.
Una mica menys als recintes més perifèrics. A la plaça Orfila de Sant Andreu tan sols hi havia tres parades i poc ambient. A la propera plaça Comerç, dues parades més de venda però sense problemes per circular. Més animada estava la plaça Vila de Gràcia.
La plaça Reial va agradar molt vestida de parades de llibres de Sant Jordi, que contrastava amb la seva veïna, la Rambla. Sense llibres però amb roses, moltes roses. També es van veure cues en llocs com la casa Batlló, vestida igualment
Cues cíviques, gairebé de disciplina soviètica, conscients dels temps que corren, però felices
de roses i amb el cartell d’entrada lliure. Era una manera de compensar llargs mesos molt orfes de turistes atrets per l’obra de Gaudí.
Poca gent ho sap, però tal dia com ahir es van complir 90 anys de la celebració del Dia del Llibre el 23 d’abril, una festa que s’havia instaurat gràcies a l’impuls de l’escriptor i editor Vicent Clavel cinc anys abans però el 7 d’octubre, data de naixement de Cervantes. Es va canviar, entre altres raons, per buscar les millors condicions climàtiques que oferia la primavera davant la tardor. Ahir va ser evident. En modificar la celebració al 23 d’abril —naixement de Shakespeare i enterrament de Cervantes—, va coincidir amb el mercat
Ahir va ser una vacuna d’oxigen per als llibreters, els floristes i, de manera especial, per als ciutadans
anual de roses que ja se celebrava a la plaça de Sant Jaume. I allà va començar un maridatge, el del llibre i la rosa, que va tardar molt poc a consolidar-se a tot Catalunya i que, fins i tot, s’ha arribat a exportar a llocs tan llunyans com el Japó.
Aquest Sant Jordi també ha estat una espècie de revàlida per al sector del llibre, que ha resistit molt bé aquest últim any de pandèmia amb confinaments i tancaments comercials que no l’hi han posat gens fàcil. Es diu que els lectors han augmentat un 37% després de l’ensurt dels editors quan fa un any l’estat d’alarma va confinar els llibres de Sant Jordi als magatzems.
El llibre s’ha convertit, en aquesta crisi, en una espècie de refugi terapèutic per a moltes persones. El que sí que és clar és que ahir va ser una vacuna d’oxigen per als llibreters, els floristes i, de manera molt especial, per als ciutadans. No calia ser gaire viu per percebre-ho. Ahir, caminar pel centre de Barcelona era ser feliç.