La Vanguardia (Català-1ª edició)
Manual d’instruccions
Lluís Permanyer
Acabades les obres de la sortida d’emergència de l’AVE a l’encreuament de Provença i Comte d’Urgell, que als veïns els han semblat interminables, s’ha procedit a ordenar amb pintura aquest enclavament tan freqüentat.
El desenllaç permet sospitar que ha costat, ja que no eren poques les peces que s’havien d’encaixar. La veritat és que tot sembla més aviat confús i exigeix un manual d’instruccions. La simple observació a peu d’asfalt no aclareix gran cosa, ja que s’amunteguen una sèrie de carrils i s’afegeixen altres indicacions en un espai reduït. Observar-ho des d’un angle elevat aclareix el panorama i és més instructiu.
Per orientar el lector, els carrils que creuen la fotografia en diagonal des de l’angle esquerre inferior cap a dalt a la dreta són els corresponents a Comte d’Urgell, mentre que els que la creuen d’esquerra a dreta pel centre de la imatge són els relatius a Provença.
Els dos aparcaments petitons per a motos potser van ser situats per induir que els vehicles motoritzats facin els suaus girs abans d’irrompre a Provença,
tot i que cal preguntarse si resten visibilitat. I és que el conjunt apareix tan concentrat i intens que convindria disposar d’una claredat més gran.
Quan l’estesa dels carrils, que han estat desdoblats, s’acosta a l’encreuament apareixen un conjunt de senyals que compliquen en extrem la comprensió de l’usuari. Els més clars són les fletxes lineals, fins i tot si són dobles; el senyal es complica quan una d’aquests fletxes se superposa
A l’encreuament de Comte d’Urgell i Provença hi impera la confusió; l’espai públic exigeix claredat
per indicar un gir.
Conscients de la complexitat, han afegit un triangle per ajudar potser a la comprensió. A sobre hi cal afegir aquest parell de semàfors tan allunyats per a bicicletes i patinets que figuren als xamfrans.
Que aquest enclavament resulta complex i poc amable, ho proven els molts usuaris que no segueixen el camí que els ha estat pintat, sinó que estableixen la seva pròpia drecera en lloc d’envoltar el triangle que és el camí assenyalat.
El ciclista captat pel fotògraf sobre la zona vermella apareix fora del seu carril, mentre que el patinet trepitja el triangle. Però el més habitual és la tendència observada en els conductors que baixen pel carril Comte d’Urgell (costat dret de la imatge) que volen girar i dirigir-se a Provença, ja que prefereixen la drecera: sortir del seu carril, envair després aquesta calçada que surt per la dreta a la recerca del seu nou carril.
En resum, un excés d’indicacions i de canvis concentrats en un espai reduït en dificulta el compliment. Aquest resultat no suposa cap problema per als incívics que imposen la seva llei: “Faig el que em dona la gana”.
Si prospera el suggeriment del RACC sobre un carnet per a bicicletes i patinets elèctrics, l’examen podria incloure aquest enclavament tan enrevessat. Als usuaris ja els semblarà fàcil, però el principiant es reconeixerà confós.
L’espai públic exigeix claredat i comoditat màximes, ja que el contrari és funest i sobretot perillós, en el benentès que no falten mai ni faltaran novells.
El 2016 va morir Muriel Casals en ser envestida aquí per una bicicleta.