La Vanguardia (Català-1ª edició)
Besta, passar-s’ho bé és molt important
El nou Besta és el resultat de la complicitat i ganes de gaudir a la cuina d’un gallec que fa anys que és a Barcelona i un barceloní que un dia es va enamorar de Galícia
Quan canvies la carta gairebé completament cada setmana assumeixes el risc que els plats no es vagin polint de mica en mica fins que el resultat sigui rodó. I si el que busques no és un plat rodó? Llavors bé. Sobretot si són els que els cuinen, el gallec Manu Núñez i el seu soci, Carles Ramon, que afirmen que si des que fa un parell de mesos van obrir
Canvien la carta gairebé completament cada setmana i, de moment, obren de dijous a diumenge
el Besta (Aribau, 106) no s’haguessin estat renovant sense parar, avui algunes elaboracions estarien molt més perfeccionades, però ells s’haurien avorrit d’allò més. Doncs bé.
També tenen part de raó quan se’ls qüestiona per què van reformar el local que havia deixat molt ben endreçat el seu anterior inquilí, Sergi de Meià, per fer-lo més de batalla, i la resposta és que el volien com més allunyat de l’alta cuina en què han treballat i a què no pretenen tornar, i sobretot perquè ho volien al seu gust. Doncs molt bé.
S’hi entreveu una certa tendència a negocis en què conflueixen dos rebostos i tradicions culinàries, com la que en aquesta casa acosta l’Atlàntic i la Mediterrània, o al Taverna Nord-oest fa el mateix entre Salamanca i A Coruña. Diuen el gallec Manu Núñez (al seu dia a l’Arume) i Carles Ramon (va treballar un temps a Galícia) que és una bona via per deslliurarse d’egos. Ells porten de Galícia el que n’han de portar (especialment marisc) i compren en aquestes costes el millor peix que troben a la llotja més propera.
Ara per ara obren de dijous a diumenge, i a l’equip disposen de dues peces clau: la bartender Marta Morales i el cap de sala Olivier
Herbelin. Dos mesos, diuen, és poc per saber el que acabarà sent aquest lloc que ha arrencat amb èxit. Saben, això sí, que volen evitar cotilles i barrejar aquesta cuina amb un toc creatiu que els agrada amb, de sobte, una peça de peix servida al centre de la taula, un pop amb cap o unes cloïsses a la marinera. Encertat el consomé de gamba amb salaons per arrencar. L’ameixón amb piparra aixeca l’ànim i la croqueta és un esclat de salsa verda; bé la minestra, els raviolis oberts amb careta de porc i calamars (passa inadvertit el menjar blanc) i les pastanagues rostides. I molt bé els calamars amb papada, l’arròs melós amb tripa a la gallega i les postres de fonoll.