La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Soc una addicta a la feina”
El seu pas per Operación Triunfo el 2017 va ser tan sols l’inici de la prometedora carrera de Nerea Rodríguez. Amb 22 anys, la jove catalana ha participat en musicals d’èxit com La llamada ien programes de televisió com Tu cara me suena, en què va quedar en segon lloc. Ara, la cantant de Gavà (Barcelona) acaba de llançar el seu segon EP, Doble o nada, un treball en què l’artista combina les seves dues passions: la música i la interpretació.
Pretén amb aquest EP marcar un abans i un després respecte a Diciembres?
No és tant que pretengui marcar un abans i un després, sinó que crec que en realitat ho és. Fins ara tampoc no havia tret un EP com a tal, perquè l’anterior era en directe, no estava produït i no es pot comparar a Doble o nada .Jo crec que és un EP molt més treballat i més cuidat, fet amb més temps.
En algun moment s’ha sentit cohibida a l’hora de compondre les seves cançons com volia? No, això mai, la veritat. De vegades es té la idea errònia que t’obliguen a fer coses que no vols i això no m’ha passat mai, almenys a mi, i tampoc no he conegut un cas així. El que és veritat és que tens més llibertat quan ets una artista independent i ho decideixes tot tu. Crec que el fet d’estar tan implicada en la meva carrera fa que escrigui millor els temes i que siguin més de debò, que tot tingui més coherència.
La seva decisió de ser independent, llavors, està relacionada amb poder fer tota la feina que pugui vostè mateixa?
Sí, és que jo soc una mica addicta a la feina [riu] i em costa molt delegar en altres persones. Considero que si vols una cosa ben feta ho has de fer tu mateix. És veritat que sempre cal envoltar-se d’un equip i sobretot de gent en qui confiïs, però tant de bo jo sabés de totes les coses i tingués temps de fer-ho tot perquè m’encantaria. M’agrada encarregar-me de tot el que pugui.
Al videoclip de Los recuerdos apareix amb la seva parella, Hektor, i demostren complicitat en les imatges. Com va ser l’experiència de treballar amb el seu nòvio?
En temps de coronavirus gravar un videoclip és complicat, de manera que almenys així em podia fer petons amb una persona que és del meu nucli familiar [riu]. Al final, li dona molta més naturalitat. A més, ell és una persona que també es dedica al món de la música, no l’he posat allà de sobte, i la veritat és que hi està molt còmode. Que una persona tan important per a mi com ell em doni suport en el meu projecte és el millor que em pot passar.
Com es van conèixer?
Va ser en una discoteca, després d’un concert meu aquí a Barcelona, i a partir de llavors ens vam anar coneixent a poc a poc fins ara.
L’artista de 22 anys es va donar a conèixer a ‘Operación Triunfo’, i després del seu èxit en diferents musicals ara presenta nou projecte sonor
Últimament ha estat treballant en molts musicals, com La llamada. Què l’ha portat a deixar de banda la interpretació i centrar-se altra vegada en la música?
No és tant deixar de banda una cosa, sinó que el dia només té vint-i-quatre hores i hi ha set dies a la setmana. Tant de bo hi hagués més temps per estar tota l’estona treballant en les dues coses, però ara volia donar-me a mi mateixa l’oportunitat de fer això en la música. La pandèmia va ser una etapa molt reflexiva per a gairebé la majoria de la gent i per a mi també; va ser aleshores quan vaig decidir què vull fer, amb qui ho vull fer i quina artista vull ser.
En moltes ocasions ha defensat la importància de la salut mental i ha comentat obertament que va a teràpia. Considera que avui dia continua sent un tema tabú?
Sí, considero que continua sent un tabú i sé que, tot i que hi ha gent que no pensi que estàs boja per dir que vas al psicòleg, la majoria pensa: ‘Tu vas al psicòleg perquè ho necessites, jo no hi vaig perquè no ho necessito’. I aquí crec que hi ha l’error, perquè normalment la gent va al psicòleg quan explota, i crec que hi has d’anar per prevenir estar malament. Sí, faig teràpia, em va genial i soc una persona que està totalment bé amb si mateixa. Tots tenim les nostres coses, però estic bé, estic sana, no tinc cap trastorn mental i vaig al psicòleg, i és genial. Em serveix per entendre’m millor, fins i tot a l’hora de compondre.
La tornarem a veurem a la televisió?
No em tanco mai portes a res i crec que les coses arriben quan han d’arribar. Pel que fa a la televisió, sempre que sigui una experiència que m’aporti alguna cosa i que em permeti aprendre coses em sembla genial.