Ha tornat Sant Jordi

Les vendes de llibres superen les previsions, amb més d’un milió d’exemplars venuts i la incògnita de com afectarà els contagis

Més d’un milió d’exemplars venuts. Desenes de milers de persones al centre de Barcelona. Embussos de cotxes. Autors amb llargues cues de gent esperant que els signin el seu llibre. La Rambla plena de roses...

Bé, si això no és un Sant Jordi normal, s’hi assembla força. L’espectacular xifra de vendes suposa un 75% del que es va vendre el mateix dia del 2019, l’última cita abans de la pandèmia. Tenint en compte que hi havia moltes restriccions, tant d’espais públics com de trànsit de persones per les parades, cal dir que les enormes ganes del públic van poder amb tot.

Encara que s’ignora, de moment, l’opinió dels epidemiòlegs sobre la jornada d’ahir –ehem, potser no gaire favorables– n’hi ha un d’especialment cofoi: Oriol Mitjà, l’autor més venut de no-ficció en català, A cor obert. “Tinc el cor dividit –admetia, a última hora–, estic preocupat

ORIOL MITJÀ “Tinc el cor dividit: avui ens hem exposat molt..., però com a autor em sento feliç”

per les xifres epidèmiques, potser avui ens hem excedit i no hem estat prou prudents com per evitar contagis. Com a autor, tot i això, sí que estic content: si el llibre circula tant vol dir que molta gent rebrà el missatge i es posarà alerta, perquè la pandèmia no s’ha acabat. Jo estic vacunat, ni infecto ni puc ser infectat; altrament, no hauria vingut. Hem tingut sempre gel, mampares, distància de dos metres, mascaretes FFP2... És més: a les persones grans les enviava a casa, els impedia fer cua, tot amb tendresa, però els signava els llibres a part, de seguida, i els demanava que marxessin”.

María Dueñas va ser la triomfadora absoluta en l’apartat de ficció en castellà amb Sira, la seva esperada seqüela d’El tiempo entre costuras, amb la mateixa protagonista, ara oculta en una identitat de periodista que segueix la visita d’Eva Perón a l’Espanya de Franco. Radiant de felicitat, a la parada dels Jardinets de Gràcia –davant una cua digna de la botiga Apple quan apareix un nou iPhone– comentava que “tenia la incertesa de com seria aquest retrobament amb els lectors, després d’un any i mig, però ha estat molt ben organitzat; i la gent, superrespectuosa i molt optimista”.

Xavier Bosch va guanyar, en català, amb La dona de la seva vida, novel·la centrada en el drama dels nadons robats. Explica que “de les vuit llibreries en què he signat, n’hi havia quatre amb cita prèvia. En dues, hi havia pantalles de metacrilat. I, a les zones perimetrades, hi entrava menys gent perquè controlaven l’afluència. En general, amb les restriccions, fas menys firmes, però de més qualitat, no has d’acomiadar els lectors tan ràpidament. Ha estat un

Sant Jordi a la suïssa”. Algunes de les anècdotes que li passen amb aquest llibre són de tot menys frívoles: “Avui mateix, una noia m’ha dit: ‘Tinc la certesa que soc una nena robada’. En les vint presentacions que he fet fins ara, ja han vingut cinc persones que són nadons robats. Normalment, es queden fins al final de l’acte i després m’expliquen les seves històries reals. El pitjor és que aquesta tragèdia no es limita al franquisme, va anar passant fins al 1999”. Consulta el mòbil i ens ofereix una dada: “Avui he recorregut 9,6 quilòmetres”, per la descentralització dels punts de firma.

Irene Vallejo, la pregonera d’aquest any, va ser la segona autora de no-ficció més venuda en castellà, immediatament després d’El humor de mi vida de la humorista Paz Padilla, que no va venir a firmar. Malgrat que el seu llibre, L’infinit dins d’un jonc, és del 2019, continua a dalt de tot. “He percebut a Barce

DESCOBRIU LES CLAUS DEL LLIBRE DE LOMAX A

www.lavanguardia.com/cultura