La Vanguardia (Català-1ª edició)
Fragmentat, dispers i pletòric
S’aixeca el teló del Dia del Llibre i de seguida queda clar que serà difícil respectar la distància de seguretat tenint en compte la massiva mobilització de lectors i caçadors de roses. L’escenari és perfecte: sol, cel blau i un ús unànime de mascaretes. En temps prepandèmics era habitual que molta gent del sector del llibre (autors, editors, periodistes, llibreters, agents) arribés a Sant Jordi amb una ressaca important. Era la conseqüència de la festa de La Vanguardia a l’hotel Alma i dels afters posteriors. Avui en comptes de ressaca alcohòlica compartim una il·lusió hidroalcohòlica que inevitablement degenera en comentaris eufòrics que freguen la cursileria.
Detalls: els operaris del Grupo Nordeste, que controlen l’accés a les zones habilitades per parades i firmes, pateixen per coordinar-se i dominar l’aplicació de mòbil amb la qual regulen els aforaments. La fragmentació i la dispersió de l’espai desconcerten. Un dels controladors crida: “¡Cuántos me salen!” quan s’adona que se li escapen tres lectors no comptabilitzats. La litúrgia comercial i pagana s’adapta a l’autoritat del Procicat a través de manaments com “NO ES PERMETEN SELFIES”, així, en majúscula categòrica. A les taules de dedicatòries, cues pacients. Irene Vallejo encara no ha arribat. Alba Dalmau, autora de l’addictiva novel·la Amor i no, s’ajusta la mascareta. Pilar Eyre accepta que li facin fotos a distància. Hi ha llibreries, com la Byron, que estrenen parada. És la manera de combatre el dol per les llibreries que han hagut de tancar. A l’hora de dinar –sota un til·ler, com en una pel·lícula francesa–, un escriptor gironí s’aixeca i diu que ha de marxar perquè ha quedat en una rotonda, a la sortida de l’autopista, amb un lector que li ha demanat per favor que li dediqui el llibre. Podria ser el principi d’una novel·la negra truculenta: l’escriptor arriba a la rotonda i el lector resulta ser un psicòpata que li injecta un somnífer, el fica dins del maleter i el maltracta com aquella lectora mitómana de Misery.
En temps prepandèmics, era habitual que molta gent del sector del llibre arribés a Sant Jordi amb ressaca