El dia 1 dels anys vint

Acabem Sant Jordi pensant que tot pot tornar a ser com abans. També amb la sensació que hem assistit al primer dia d’alguna cosa nova. La festa del llibre i de la rosa als carrers de Barcelona i de moltes ciutats catalanes ha servit d’assaig general dels feliços anys vint que un dia ens van prometre i encara ens deuen. L’hem viscut com una prova pilot del que vindrà, com si fos el concert dels Love of Lesbian de fa unes setmanes, però ara en versió hiperbòlica i autogestionada, com passa sempre amb Sant Jordi.

Substituir la rambla Catalunya pel passeig de Gràcia i guanyar els sis carrils centrals pels llibres i les roses ha sigut un èxit. Hem tornat a ser molts al carrer. Feia temps que no vèiem tanta gent. I, sobretot, tanta gent contenta. “No n’hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria”, semblava que cantessin durant tota la jornada llibreters, editors, autors, lectors, badocs, enamorats i passavolants.

Ha sigut un dia de recuperar emocions col·lectives. En el meu cas, també, emocions personals, perquè l’últim Sant Jordi que havia viscut signant llibres era el de l’any 2000. I, malgrat tot, alguns instants et tornaven a la realitat. Com quan, a les cinc de la tarda, en una pausa entre signatura i signatura, intentaves buscar un bar obert i veies que a aquella hora tota la restauració ha d’estar tancada. O com el moment que una dona et dona un exemplar per què li dediquis i et diu que la del llibre és la segona cua que fa avui: la primera, la de vacunar-se amb la Pfizer.

Però el gran Sant Jordi d’ahir ve precedit de moltes setmanes en què, mentre la conversa pública continuava girant al voltant de les sèries televisives, la lectura vivia en silenci un nou renaixement. S’han obert noves llibreries esplèndides, mentre les de tota la vida, les de poble o les de barri estaven més plenes que mai. Només queda desitjar que quan arribin els feliços anys vint, quan una altra vegada ens comencem a accelerar, no haguem de dir que contra la pandèmia llegíem millor.

La festa ha servit d’assaig general dels feliços anys vint que un dia ens van prometre i encara ens deuen