La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Sant Jordi més llarg
El titular és enganyós. Tècnicament, els Sant Jordis més llargs eren aquells que començaven amb un aperitiu al terrat de l’hotel Casa Fuster, el 22 d’abril horabaixa, es desplaçaven a la festa de La Vanguardia, a l’Alma, continuaven fins a la matinada al Giardinetto, enllaçaven amb un esmorzar el 23, abans de la marató de signatures, amb un descans per dinar que organitzava cada editorial, desembocaven al Dry Martini o a la Drac Party, i després, qui ho sap. Però aquesta vegada Sant Jordi és llarg perquè, en temps de pandèmia, calia evitar aglomeracions, i les llibreries han espaiat els actes durant la setmana.
Per exemple, La Calders ha fet una proposta temàtica d’experts prescriptors. Dilluns toca bibliotecaris. En arribar, Lluís Agustí m’explica que una companya de carrera va descobrir que si deia que era documentalista, en comptes de dir que estudiava Biblioteconomia, lligava més. Quan començà el confinament total, l’any passat, Agustí s’oferí a llegir textos seleccionats per telèfon; parlava amb una mitjana diària de cinc persones que, gràcies a ell i a la literatura, se sentien menys soles. És el mestre (reconegut per ella mateixa) de Carme Fenoll, que cada dia publica a Twitter un recull de les pàgines de premsa que parlen de llibres. Fenoll treballa en el projecte cultural de la Universitat Politècnica, UPCArts. Amb ells hi ha Marta Cava, bibliotecària escolar des del 2015.
Fenoll i Agustí ho tenen clar, i em recomanen A sangre y fuego , de Manuel Chaves Nogales. La llibretera Isabel Sucunza suggereix que millor l’Obra Completa, també publicada a Libros del Asteroide; però, malgrat que no té preu, val cent euros. Llavors Agustí proposa les Odes d’Horaci, i com intueix la meva cara sota la mascareta, cerca la nova edició a Proa d’El Mestre i Margarita, de Mikhaïl Bulgàkov; diu que la traducció de Xènia Dyakonova és magnífica. Hauria de llegir-lo, és un clàssic, però em fa un poc de vessa. De fet, em consta que algú vingué diumenge a consultar els “recomanadors” de literatura russa (els tocava als traductors Miquel Cabal i Joaquín Fernández) què podia fer per reprendre’n la lectura, després d’haver-se quedat encallat.
Finalment Agustí em ven El ball, d’Irène Nemirovsky, en l’exquisida col·lecció Petits Plaers de Viena, mentre Cava ha seleccionat per als meus nebots Doctor De Soto, dentista d’animals de William Steig (Blackie Books). Després d’esmentar títols que ja tenc, Fenoll encerta amb Una guía sobre el arte de perderse, de Rebecca Solnit (Capitán Swing). Dimarts serà el torn dels prescriptors teatrals, Marc Rosich i Victòria Szpunberg. I a partir de dimecres comença de manera més o menys oficial aquest Sant Jordi esponjat, amb estands a l’exterior de les llibreries que el temps fa perillar. Alguns autors avancen les seves signatures, com Raquel Riba Rossy, Laura Ferrero i Marina L. Riudoms, que dimarts van ser a la Nollegiu del Clot, o Eloy Fernández Porta, a la del Poblenou.
Mentrestant, Paula Jarrín, directora de l’Al·lots, ha anat tuitejant cada dia una foto de les seves llibreteres preferides: pel seu perfil han passat Olga i Mireia de La Impossible, Anna i Maria de la Casa Usher, o les Maites de Pebre Negre. No només els llibres han tengut el seu espai més enllà del dia concret de Sant Jordi. Els artistes Perico Pastor i Clàudia Vives-Fierro han creat personals col·leccions de roses. Les de Pastor estan pintades sobre petits llenços. Les de Vives-Fierro són unes peces d’art digital que representen flors pixelades, a les quals ella ha anomenat CryptoRoses.
A mesura que s’acostava el divendres, més s’assemblava el 23 d’abril a un Sant Jordi tradicional. Les editorials enviaven atapeïdes agendes de signatures, i algunes convidaven a dinar els seus autors (aforament limitat i totes les mesures de seguretat). És el cas d’Enciclopèdia Catalana. Amb el director general Joan Abellà com a amfitrió, i les editores Ester Pujol, Pema Maymó i el director comercial Pep Amargant, reuní a la Casa Mimosa Miquel Molina, Arturo San Agustín, Rubèn Montañá, premi Joaquim Ruyra; també Roser Calafell, Fúlvia Nicolàs, Albert Om. Rafel Nadal va passar un moment abans de pujar cap a Girona. Hi havia l’agent de Lluís Llach, Andreas Claus, i David Nel·lo, premi Sant Jordi el 2020, que no va poder celebrar per culpa del confinament. El guardonat d’enguany, Víctor Garcia Tur, tampoc és que pugui celebrar-ho gaire, perquè no té ni una pausa entre firmes per dinar. Els que segur que festegen la recent segona edició d’Hombres de papel són el seu autor Santi Giménez i l’editor Malcom Otero (coneguts com els execrables a Rac1). Però bé, brindaran per això, perquè és primavera, perquè tornam a veure’ns, per totes les festes pendents i pel que calgui.
Malpaso convida a una cervesa i una quesadilla els qui els comprin un llibre. A la +Bernat, regalen roses als membres del Club Vanguardia. La digital Tendenciashoy, dirigida per Álex Sàlmon, recupera el clàssic còctel de Javier de las Muelas al Dry Martini; si abans era en caure el vespre, ara és abans de les cinc. I en fi, aquest simulacre modest de normalitat passa bastant per bo davant dels qui no saben el que és un Sant Jordi de debò.
En temps de covid, calia evitar aglomeracions, i les llibreries han espaiat els actes durant la setmana
Enciclopèdia Catalana
Primeres firmes