La Vanguardia (Català-1ª edició)
La domus de Baetulo
Badalona inaugura la Casa de l’Heura romana, un nou espai museïtzat
La Casa de l’Heura és el nou espai museïtzat de Badalona, la romana Baetulo fundada al segle I a.C. i que va perdurar fins al VI. Rep el nom d’un dels mosaics que es conserven. És una domus o casa de persones benestants que s’ubicava davant una altra casa, la dels Dofins. Les dues quedaven separades per un carrer, el cardo maximus, la via principal de muntanya a mar. La casa s’inaugura coincidint amb el festival romà Magna Celebratio. Ubicada al carrer Lladó 55, el nou espai ocupa 550 m2 i té una àrea de treball amb dipòsits destinats al vi i diverses habitacions distribuïdes al voltant un atri. Inclou algunes singularitats com el oecus , un menjador d’estiu de grans proporcions amb paviments originals d’opus signinum tessel·lat i un tram de carrer.
El nou espai museïtzat es complementa amb la domus veïna, la Casa dels Dofins, també oberta al públic, que rep el nom per la sanefa del mosaic que hi ha a l’impluvium o dipòsit de pluja del pati interior amb columnes. Totes dues permeten al visitant traslladarse al món de l’economia vitivinícola, la vida domèstica i la cultura culinària dels avantpassats romans.
La Casa de l’Heura rep el nom d’un dels mosaics que es conserven; totes dues són un clar exemple de cases amb atri i peristil com les de Pompeia.
El propietari de la domus es va enriquir amb la producció i el comerç de vi, que a Baetulo va viure la seva màxima esplendor a la segona meitat del segle I a.C., quan va ser construïda. Totes dues van deixar de funcionar a mitjans del segle II d.C., quan són abandonades i la ciutat experimenta un important canvi urbanístic.
Baetulo va ser fundada a principi del segle I a.C., tenia unes 12 hectàrees d’extensió i estava envoltada per una muralla. Al centre es localitzava el forum, la gran plaça on se situaven els edificis públics. A la part alta, hi vivien les famílies acomodades que tenien accés a les cases luxoses.
A l’espai museïtzat es pot admirar el cardo maximus al qual obria la pars rustica, la zona de treball de les cases. El carrer disposava d’un pòrtic amb columnes de les quals es conserven les bases.
Els porxos eren freqüents, els pòrtics estaven sostinguts per columnes, ocupaven la vorera i permetien arrecerar-se del sol i de la pluja. A les dues cases hi havia dipòsits destinats a la producció de vi, es comunicaven entre si i desguassaven al clavegueram. Després de trepitjar el raïm es deixava fermentar i hi afegien components per ajustar-ne el gust. A la domus s’observen parets vermelles d’un pati exterior que devia tenir un estany o una font.
A tots dos costats del passadís que comunicava el jardí i la zona
L’espai museïtzat documenta la vida en una casa romana i reprodueix fins i tot les aromes de l’època
de treball hi ha dues habitacions: una tenia la funció de tablinum o despatx del propietari. A terra s’observen unes ranures dels tubs de plom per canalitzar l’aigua.
A l’exposició també es pot admirar l’atrium enjardinat, l’espai distribuïdor de la casa, amb columnes que suportaven el compluvium de ventilació. Complementen la visita les habitacions amb mosaics: una és un cubiculum (dormitori) i una altra un triclinium (menjador). Al jardí porticat n’hi ha d’altres com el convivium (per al sopar).
Sobre la ciutat de Baetulo s’han pogut documentar l’ús de diverses espècies florals que també aporta l’espai expositor com per exemple narcisos, violetes, roses, lliris, orquídies, margarides, campanetes, crisantems, anemones i herbes curatives com la camamilla, la calèndula, la menta o la valeriana.