La Vanguardia (Català-1ª edició)
El cost de la Superlliga
Si l’assemblea del Barça votés no a la competició els altres clubs en podrien sortir
La gran competició que pretenia revolucionar el futbol només va resistir tres dies, tombada per la pressió social i política i també pel xoc cultural que suposava el seu model. Primer va ser el Big Six anglès. Després l’Atlètic de Madrid i l’Inter de Milà van prendre la mateixa decisió, mentre que el Juventus i el Milan van mostrar dubtes. Només el Reial Madrid i el Barcelona mantenen el pols amb el món. El primer, decebut. El segon, obert a reconsiderar la fórmula plantejada inicialment per al torneig.
De mica en mica es van sabent més detalls de l’acord econòmic a què es va arribar per impulsar la competició. “La Superlliga és necessària”, va insistir Joan Laporta, el president del FC Barcelona, al Trofeu Comte de Godó. No en va, s’havia negociat amb el banc d’inversions JP Morgan l’arribada d’una injecció inicial de 3.525 milions d’euros per als 12 fundadors de la Superlliga dedicats únicament a emprendre plans d’inversió en infraestructures i compensar l’impacte de la pandèmia. Només per al Barcelona i el Madrid, aquesta quantitat ascendiria fins als 600 milions en cas d’haver guanyat la Superlliga. A més a més, tal com revela l’informe publicat pel setmanari alemany Der Spiegel, els dos clubs rebrien 60 milions d’euros extra les dues primeres temporades pels drets televisius, ja que es va acordar que eren els dos clubs que generaven més impacte.
Però no tot és ingressar. Der Spiegel també revela que a canvi d’aquesta primera injecció de 3.525 milions inicials de JP Morgan els 12 clubs de futbol havien acordat tornar-li gairebé 6.100 milions en 23 anys. Fins ara el banc dels Estats Units no s’havia pronunciat, però ahir, en un comunicat, va reconèixer que “va jutjar malament” la repercussió que tindria el naixement de la nova competició arreu del món i va prometre “aprendre” de l’experiència.
El contracte entre clubs també té certes particularitats. Per a la creació i anunci de la Superlliga es va crear una societat: l’European Super League Company, SL. Per impulsar-la, segons va poder saber La Vanguardia, els 12 clubs fundadors es van comprometre a fer una inversió inicial de 2 milions d’euros durant els pròxims 18 mesos. Van establir un calendari mitjançant el qual havien d’abonar un 10 per cent de la quantitat total en diferents terminis. El primer pagament ja s’ha fet.
Deixar de formar part d’aquesta societat també té un preu: en teoria, una penalització que ascendiria fins als 300 milions d’euros. “De moment ningú no se n’ha anat de la Superlliga, ningú no ha pagat la penalització per fer-ho”, va dir Florentino Pérez, president de la competició.
Cada club fundador va revisar aquestes condicions i en va pactar les clàusules. En el cas del Barça, Joan Laporta va tenir 12 dies per revisar el contracte que es va gestar durant el mandat de Bartomeu. Aconsellat pel director executiu del club, Ferran Reverter, el president hi va afegir una clàusula per deixar la participació del Barça en mans de l’assemblea de socis compromissaris del club. En cas que hi votés en contra, el Barça evitaria l’esmentada indemnització. La Vanguardia també va poder confirmar que, en aquest escenari, els 11 fundadors restants podrien debatre si amb la retirada del Barça la competició quedava devaluada. En cas que un 70 per cent ho considerés, la Superlliga quedaria paralitzada. El Barça insisteix que ara és moment de deixar de banda les pressions i que és un projecte que requereix diàleg.
Els 12 equips es van comprometre a fer una inversió inicial de 2 milions d’euros