La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’èxit de la campanya de vacunació, el més valorat de la gestió de Biden
caducitat però els demòcrates s’han plantejat de fer-la permanent. D’altra banda, la Casa Blanca ha proposat d’apujar l’impost de societats i ha plantejat al G-20 crear un tipus mínim global per acorralar els paradisos fiscals. Amb aquests ingressos, Biden pretén finançar la seva proposta per a una inversió massiva del pla d’infraestructures, valorada en 2,1 bilions, a més de la promesa de reduir a la meitat d’aquí al 2030 les emissions d’efecte hivernacle, el compromís més ambiciós mai assumit per un govern nord-americà.
La Casa Blanca anunciarà la setmana que ve un nou pla fiscal per apujar els impostos a les rendes més altes, amb un tipus d’un 39,6% per als qui ingressin més d’un milió de dòlars a l’any. És la seva fórmula per pagar un nou pla de protecció social que inclou per exemple fer universal i gratuïta l’educació preescolar i abaratir l’accés a la universitat.
Les comparacions amb Lyndon Johnson tenen a veure amb els objectius de justícia racial de moltes d’aquestes iniciatives. Biden, que al llarg dels seus gairebé 50 anys en política sempre ha estat en el centre del partit, fos quin fos el seu centre de gravetat, està governant més a l’esquerra del que l’ala progressista del partit esperava, cosa que n’ha facilitat la unitat (un 96% dels demòcrates aprova la seva gestió, segons Gallup, un nivell històric).
Però el país està molt més dividit i les majories dels demòcrates en el Congrés són molt més exigus que les que van tenir Johnson i Roosevelt, aclaparadors. Hi ha límits al que Biden pot tirar endavant en el Senat, d’aquí la cautela d’alguns historiadors. “Em costa de creure que [les seves polítiques] puguin ser tan transformadores com les del New Deal”, ha dit l’historiador David M. Kennedy, de Stanford, a la ràdio pública NPR. La desigualtat i el clima són dos terrenys en què Biden hauria de produir canvis duradors, apunta, per entrar al panteó dels grans presidents.
Els primers 100 dies d’un president revelen les seves prioritats i estratègia de govern. I el que s’ha vist
La Cambra de Representants dels Estats Units ha aprovat aquesta setmana la demanda del Districte de Colúmbia, com es coneix el petit territori en què es troba Washington, de convertir-se en un estat de ple dret, el número 51 del país. “L’estatalitat està per primer cop a l’abast de la mà”, assegura Eleanor Holmes Norton, la delegada de DC en aquesta cambra legislativa, on no té dret vot.
El projecte té el suport del president Joe Biden (la situació actual és “un afront als valors democràtics sobre els quals es va fundar EUA”, va dir després de la votació) però té pocs aires de prosperar en el Senat, on l’any passat va morir amb Biden és que la seva retòrica sobre la unitat nacional no consisteix a negociar i esperar que els republicans cedeixin (com a vicepresident, va veure a quines conseqüències això va conduir a Barack Obama) sinó a apostar per iniciatives que gaudeixen de gran suport popular. El seu càlcul: si, com va
DOS ESCONS D’OR Biden celebrarà els seus primers 100 dies a Geòrgia, l’estat clau per a la seva bona estrena
passar amb el rescat, els conservadors no col·laboren, pot estar establint les bases per a un millor resultat dels demòcrates en les eleccions legislatives del 2022.
Per l’historiador Jonathan Alter, autor d’un llibre sobre els 100 primers dies de Roosevelt, Biden “és el primer president des de Lyndon Johnson que pot ser correctament anomenat l’hereu de FDR” però cal veure si malbarata el seu llegat o el consolida. El seu repte consisteix a “restaurar la fe” dels nord-americans en la capacitat del seu Govern d’“oferir resultats ràpids i tangibles”, afirma Alter en un article a The New York Times.
Però com va dir el primer ministre britànic Harold Macmillan, al final són els esdeveniments (“events, dear boy, events”) el que determina el rumb d’un govern i la situació a la frontera amb Mèxic, que no figurava entre les seves prioritats, ha posat a la defensiva Biden des del primer dia. Aquí, un 55% dels nordamericans desaprova la seva gestió. Aquesta crisi –terme que es resisteix a utilitzar– l’ha portat a incomplir la seva promesa d’acollir 62.500 refugiats i mantenir en canvi el límit de Trump.
Tot i que el seu impuls a la reobertura de les escoles públiques ha donat fruits, no està clar que “la majoria”, com es va proposar, hagi tornat a les classes presencials. Però per primera vegada des que va començar la pandèmia la majoria de nord-americans creuen que les coses van a millor. La notable autodisciplina amb què s’ha comportat Biden, conegut per la seva tendència a les relliscades verbals, li ha permès evitar ficades de pota i complir una altra promesa: trencar amb la hiperactivitat mediàtica de l’etapa de Donald Trump.
El president celebrarà els èxits dels primers 100 dies a la Casa Blanca dijous a Geòrgia, l’estat meridional on es va imposar per 12.000 vots i on els demòcrates van guanyar al gener els dos escons que li van donar les claus de la governabilitat. Sense aquests dos senadors, la seva estrena hauria estat més complicada. La història indica tot i això que els dies més difícils són els que arriben després.