La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’últim adeu a les pessetes deixa obsoleta la seu del Banc d’Espanya
Al juny acaba el termini per canviar-les per euros, una de les grans funcions de la sucursal
Un amable treballador de la sucursal del Banc d’Espanya a Barcelona diu a una dona gran que només canvien per euros les pessetes que encara estaven en circulació el 2002. Som al sumptuós rebedor del magnífic immoble raconer entre el Portal de l’Àngel i la plaça Catalunya. “I què faig amb les del Mundial 82?”, pregunta ella, amb un munt d’àlbums, decebuda. “Porti-les a un numismàtic –intervé un espontani, apartant les seves monedes de Franco sobre una taula–, potser li donen alguna cosa”. Mitja dotzena de ciutadans fan cua al sumptuós rebedor d’aquesta finca de tres soterranis, deu plantes i 27.600 m2, davant dues finestretes, amb les seves pessetes, i dotze més esperen el seu torn a fora. La majoria no ve a fer un altre tràmit. La cua del Primark és més llarga. Aquestes operacions de canvi tan nostàlgiques són un dels serveis principals de cara al públic d’aquesta delegació. I té els dies comptats. El 30 de juny acaba el termini per fer aquest canvi.
“Tinc 50 euros –diu una jove–, del meu pare... Però si sé que llançaré aquí mig matí...”. Segons la mateixa institució, la majoria venen amb unes 30.000 pessetes, i se’n van amb uns 185 euros. Encara s’hi acosten a 264.221 milions de pessetes, principalment en pots de Cola Cao, capses de cigars i àlbums. Entre els coixins ja no hi queda res. Al canvi són 1.588 milions d’euros. Al sumptuós rebedor s’hi veuen sis treballadors, vigilants a part. Les persianes de les dues primeres plantes de la façana de la plaça estan abaixades. La ranera de la pesseta està revelant aquest equipament com un edifici infrautilitzat al cor de l’urbs. En aquests temps tan telemàtics calen 13 plantes per atendre cent persones al dia? Molts juguen a imaginar-se què passaria si hi poséssim un...
“El meu marit col·leccionava pessetes –diu la dona gran, circumspecta–. Li agradava guardar coses. Però va morir i no tinc cap pensió. Les venc per necessitat.
Aquí hi falta personal, no? La cua no avança”. Un home de Tarragona diu que està jubilat, que va tenir un bar molts anys, que fent neteja van trobar una capsa de cigars plena bitllets, que porta 130.000 pessetes, i la seva dona, a fora esperant el seu torn, unes altres. “Amb més de mil euros et fan preguntes i també tinc moltes monedes! Anys fent pot!, ja tornaré”.
La dona gran deixa anar que 24 euros, que per la col·lecció del seu marit li donen 24 euros... “A veure diu el numismàtic”, exclama, amb resignació, amb esperança. Lamentablement li dirà que les seves monedes són ferralla. Altres persones a la cua es mostren pudoroses. Desconfien del desconegut amb la cara coberta que pregunta quants diners porten. “Una vergonya –etziba el de Tarragona, ara més indignat que uns paràgrafs enrere– venim de Tarragona, no hi ha cap altre lloc on canviar, tot el dia que som aquí i volen quedar-se els diners de la gent? Haurien de tenir més oficines, encara que fossin més petites, tot això per a què serveix?”.
Els comerciants de la zona diuen que és una pena que una oficina que tanca a les dues ocupi una de les millors cantonades de Barcelona, que en aquests temps estranys
IMPORT MITJÀ CANVIAT PER OPERACIÓ en què tots ens replantegem com hauria de ser el centre aquest edifici hauria d’acollir un equipament que seduís tant els veïns del barri com els de la resta de l’àrea metropolitana. “Que generés nous fluxos ciutadans –diu Teresa Llordes, de
Barna Centre–, que animés els veïns del Gòtic a no marxar del barri i d’altres a venir a viure-hi. El Gòtic necessita vida veïnal per superar la seva dependència del turisme. No hauria d’obrir-se cap centre comercial ni deixar-se en mans del mercat. La gestió hauria de ser pública”. Aquesta reivindicació, tot i això, encara no compta amb la implicació de les administracions. Fa un any la plataforma empresarial Barcelona Global va presentar un informe sobre unes 20 privilegiaquè des finques institucionals infrautilitzades que podrien ser motors econòmics. Casos com el de l’edifici de Correus a la plaça Antonio López no són freqüents. Després d’anys de negociacions i definició del projecte, el lloc serà cedit a la ciutat perquè aculli un complex dedicat a l’economia digital. Gabriel Jené, de Barcelona Oberta, l’entitat que agrupa els eixos comercials més visitats de l’urbs, subratlla que “la reactivació del centre passa per l’aprofitament de tants edificis institucionals, com el mateix Correus, l’antiga Delegació de Govern i per descomptat la sucursal del Banc d’Espanya. Aquesta sucursal ens permetria fer una cosa diferent.
PESSETES PENDENTS DE BESCANVIAR