Política de mentides

Va dir més de 30.000 mentides durant el seu mandat. Una de les últimes, la del frau electoral, va encoratjar una turba a assaltar el Capitoli el matí del passat 6 de gener. I la va alimentar dues setmanes després: Donald Trump no assistia a la cerimònia inaugural de la presidència de Joe Biden, que aquesta setmana compleix els seus primers cent dies a la Casa Blanca. No va poder escoltar-lo dir que la política no ha de ser un incendi voraç que destrueix tot el que es troba pel camí o que s’ha de rebutjar una cultura en la qual es manipulen i fins i tot es fabriquen els propis fets. “Les últimes setmanes ens han ensenyat una lliçó dolorosa. Hi ha veritat i mentides. Mentides dites per motius de poder i profit. I cadascun de nosaltres té el deure i la responsabilitat com a ciutadans, i especialment com a líders, de defensar la veritat i derrotar les mentides”, va dir. Està en joc, va afegir, la pròpia democràcia. Aquesta va ser la paraula més citada per un president electe en el seu discurs inaugural: la va dir en onze ocasions.

Biden ha imprès un ritme frenètic a la seva presidència per fer front a “un atac a la democràcia i a la veritat, un virus atroç, un augment de la desigualtat, al fibló d’un racisme sistèmic, a una crisi climàtica i al paper dels Estats Units al món”. Als seus 78 anys hi té més a guanyar que a perdre. Vol ser un president transformador. Ha llançat un pla d’estímuls i d’infraestructures amb inversions multimilionàries, promou una gran reforma policial amb la llei Floyd, impulsa un impost mínim mundial per a les grans tecnològiques, lidera la lluita contra la crisi climàtica i retorna els Estats Units al multilateralisme. Vol demostrar, amb la veritat al davant, que la democràcia dels Estats Units funciona. “Sempre seré sincer amb vosaltres”, va solemnitzar davant els seus compatriotes en el seu discurs inaugural. La mentida no és patrimoni de la política dels Estats Units. Tot i que és cert que la veritat acostuma a ser la primera víctima de la guerra, també ho és que no ha mantingut mai unes bones relacions amb la política, aquí i allà. Tant de bo que, algun dia, la política s’avingui de debò amb la veritat.