La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’incendi d’una planta per a covid deixa 82 morts a l’Iraq
Crema el magatzem d’oxigen en un hospital especialitzat de Bagdad
El malson de la covid es va convertir en infern ahir a la matinada en un hospital de Bagdad. Almenys 82 persones –entre pacients, familiars i personal sanitari– van morir ahir a causa d’un incendi al centre especialitzat Ibn al Jatib, a l’est de la capital iraquiana.
Una suposada explosió fortuïta al magatzem de bombones d’oxigen va crear el caos a la primera planta, on una trentena de pacients intubats eren vetllats per parents o infermers.
Pràcticament tots els malalts greus de covid han estat donats per morts. També d’altres, com Ali Ibrahim, de 52 anys, que havia d’haver estat donat d’alta dissabte però esperava el resultat d’un test.
A la xifra de víctimes hi cal afegir 110 ferits, en molts casos, persones que van saltar per la finestra de l’hospital mirant de fugir de les flames i el fum.
La intervenció dels bombers va arribar tard per impedir la propagació del foc, facilitada per falsos sostres no ignífugs, en un hospital sense mesures contra incendis. El centenar llarg de persones rescatades ho van ser principalment per l’ajuda de familiars i veïns del suburbi, segons testimonis.
El primer ministre iraquià, Mustafa al Kadhimi, indignat pel que considera una “negligència criminal”, ha decretat tres dies de dol. No sense abans suspendre de les seves funcions –mentre espera el resultat de la investigació en un termini de cinc dies– el ministre de Sanitat, Hassan al Tamimi –proper al clergue Muqtada alSadr– i el governador de Bagdad, Mohamed Ata.
També s’estan interrogant el director de l’hospital i els responsables de seguretat i de manteniment. Un metge, sota anonimat, ha criticat l’emmagatzemament insegur d’oxigen.
El president Barham Salih, d’origen kurd, ha criticat “el resultat d’anys de sabotatge de les institucions de l’estat per la corrupció i la mala gestió”.
La infraestructura sanitària, força deteriorada per les sancions que va tenir el país els anys noranta, no s’ha recuperat dels excessos de l’ocupació i de la guerra, malgrat l’abundància en recursos petroliers de l’Iraq.
Al cementiri de la localitat de Najaf, on molts xiïtes prefereixen ser enterrats, ahir a la tarda l’activitat era frenètica. Altres parents, encara a Bagdad, confiaven de poder identificar les restes carbonitzades dels seus difunts, encara que fos amb l’ajuda de l’ADN.
Aquesta catàstrofe té lloc tot just 48 hores després d’un incendi semblant a la ciutat de Vasai, a la perifèria de Bombai. En el cas indi, hi van morir tretze dels disset pacients de covid intubats en cures intensives.
Els dos països pateixen, en una segona onada, el pitjor moment de la pandèmia. L’efecte secundari del virus a l’Iraq ha estat que les protestes que, fins fa un any, van tenir contra les cordes la classe política s’han silenciat.
La catàstrofe d’ahir a l’Iraq arriba al cap de dos dies de l’incendi a Bombai que va matar 13 intubats per covid
una de les nenes retratades.
Una de les fotografies és un home amb el seu fill petit. És l’única que el nen té d’aquella època de guerra amb el seu pare. Des que va arribar a les seves mans, ja de gran, es passa tot el dia mirant-la.
“M’agradaria ser altre cop en aquell lloc amb el meu pare”.
És el temps congelat. El fascinant regany que una mare va fer a les seves dues filles, ja de grans, quan les va veure en una fotografia d’en Gervasio gronxant-se al partir de dimecres als cinemes Girona de Barcelona.
Durant la guerra, a Sarajevo hi van morir 10.561 persones. D’elles, 1.601 van ser nens.
“Els nostres pares i germans grans eren al front. Nosaltres jugàvem a defensar el nostre edifici”, diu un d’ells. “No enteníem que fos perillós ser al carrer. Si vèiem per la finestra que un nen havia sortit, nosaltres sortíem de seguida”, recorda una altra nena.
Entre el clic de la càmera i el retrobament, la vida. Un dels nens va ascendir i va caure al món del bàsquet. Un altre va fracassar en el fotoperiodisme. Un altre va morir a trets de la màfia. Un altre es va fer criminòleg –“la injustícia és pitjor que la guerra”– i tots han acabat a l’estació final de l’escepticisme: “Ningú no pot canviar res”.
De nens els van destruir la biblioteca, però s’expressen com si haguessin llegit centenars de llibres. Llibres carbonitzats.
“Tots nosaltres som abans i ara”, diu un.
“No segueixo la política, i em sento millor”, afegeix un altre.
“La tristesa fa de tu el que ets. La felicitat no forma una persona. El que ens forma és la tristesa i el drama de la vida”.