El cas Halimi

Per desgràcia, alguns dels grans debats que sacsegen la consciència europea ens queden molt lluny. Per exemple, la qüestió de l’antisemitisme, el desbocat augment del qual preocupa a tot Europa. Com a dada il·lustrativa, només a França es reporten un miler d’actes antisemites, quan abans del 2000 no passaven dels 100. A més, des de la Segona Guerra Mundial no havia mort cap ciutadà europeu per ser jueu, però va deixar de ser cert a partir del brutal assassinat del jove Ilan Halimi el 2006, segrestat per islamistes francesos, torturat durant 24 dies i abandonat en una via de tren, amb el 80% del cos cremat. És un flagell que creix a tots els països i que ha comportat una altra dada preocupant: l’èxode de famílies jueves que abandonen Europa. Ara com ara només viu al continent el 9% de la població jueva mundial, i un 40% tenen més de 65 anys.

És aquesta qüestió, l’antisemita, la que acaba de sacsejar el sempre encès debat francès arran de la vergonyosa decisió del Tribunal de Cassació de considerar l’assassí de Sarah Halimi no apte per ser jutjat, perquè havia fumat marihuana i això li hauria provocat un “atac de deliri”. Aquesta és la història: la doctora Sarah Halimi, única resident jueva al seu edifici, va

Les famílies jueves abandonen Europa a causa de l’augment de l’antisemitisme

ser atacada el 2017 per un veí al crit d’“Al·lahu akbar” i mentre la colpejava i la tirava per la finestra cridava que havia matat el Satanàs jueu. Lluny de considerar l’assassinat com un acte antisemita, les autoritats no van acceptar l’agreujant d’antisemitisme i al final la justícia ha considerat que l’assassí no tenia “responsabilitat penal”. La indignació entre la comunitat jueva ha estat tal que fins i tot Shimon Samuels, del Centre Simon Wiesenthal, ha denunciat que s’ha pervertit la justícia i que la sentència exculpatòria estableix un precedent molt greu. El mateix Macron s’ha mostrat escandalitzat. Mesos després de l’assassinat de Sarah Halimi una altra dona jueva, Mireille Knoll, supervivent d’Auschwitz, era apunyalada onze vegades a casa seva i després cremada. En aquest cas s’ha acabat acceptant el caràcter antisemita del crim. Arran de l’escandalosa sentència absolutòria, Bernard-Henri Lévy ha demanat una “llei Sarah Halimi” que impedeixi que una cosa així torni a passar.

Pot ser que aquest article es percebi com a llunyà, però seria un greu error. L’antisemitisme sempre és un eficaç indicador de la salut d’una societat, i quan creix, ens avisa que augmenten l’odi, la intolerància i la violència. Això està passant a tot arreu, també al nostre país. I també aquí s’alimenta de la impunitat i de la indiferència.