La Vanguardia (Català-1ª edició)
Compte amb el gos
Fa unes setmanes us parlava de la necessitat de crear una guia d’ús de Barcelona després del cúmul d’andròmines que l’Ajuntament hi ha incorporat aprofitant la pandèmia. Doncs bé, com encara no m’han fet cas (ni me’n faran), caldria demanar als seus redactors que incorporin un capítol dedicat als gossos. Ho dic perquè s’acosta un nou conflicte veïnal. Els confusionistes creadors de les incomprensibles coloraines de la via pública barcelonina han ideat les ZUC. Per si no tenim prou embolic, ara hem d’aprendre aquest nou terme les sigles del qual responen a Zones d’Ús Compartit entre persones i gossos. El projecte consisteix a convertir 73 places i carrers en una mena de canòdroms on els gossos corrin sense lligar entre els vianants.
Diuen que segurament hi haurà horaris perquè gossos deslligats i persones convisquin junts al carrer i que encara no s’ha decidit en quins punts hi haurà aquests canòdroms tot i que, no us ho perdeu, s’està elaborant tot un pla estratègic caní. Si la convivència entre persones ja és complicada, no us explico com de difícil que és compaginar-la també amb els animals, especialment amb els gossos del veí. Una de les queixes més repetides que arriben a l’Ajuntament està relacionada amb els animals de companyia i van des dels lladrucs a qualsevol hora del dia o de la nit fins a les caques abandonades al carrer.
Soc conscient que tocar el tema dels gossos irrita els propietaris d’aquests animals que es comporten modèlicament. Però assumeixo el risc de les crítiques per demanar a l’Ajuntament que qualsevol mesura que prengui en relació amb els gossos no només la pacti amb els amics de les mascotes, sinó amb la resta del veïnat. Perquè, encara que sembli increïble, hi
La idea de promoure carrers on corrin gossos deslligats amb les persones pot originar un nou conflicte veïnal
ha molta gent que no té gos. I és més, hi ha molta gent a qui els molesta o els fan por els gossos per molt que el seu propietari repeteixi allò de “no fa res”, “és molt bo” o “només vol jugar” mentre l’innocent animal s’abalança sobre el ciutadà que ha optat per viure sense mascota.
Ens diuen des del Consistori que les anomenades ZUC (sona a nom de gos) s’han d’implantar per complir el compromís adquirit el 2014 quan es va aplicar una moratòria que permet als gossos anar deslligats pel carrer fins que s’aprovi una nova ordenança. Com que esperant t’hi pots florir, fa set anys que patim la moratòria. Potser algú haurà pensat que, amb aquests anys, hi ha hagut prou temps perquè la gent s’acostumi a veure els gossos anar a lloure perquè, de facto, tot Barcelona ja és una ZUC gràcies a aquesta moratòria.
Sigui com sigui. Si després de la consulta a tots els ciutadans es decideix que a certes hores hem de compartir el carrer amb els gossos deslligats, caldrà crear un nou senyal que imiti el tradicional “Compte amb el gos” que es posa a les finques privades. I és que no sortim d’un embolic que ja ens fiquem en un altre. És el destí d’aquesta ciutat.