Repensar les ciutats posant les persones al centre

Londres ha canviat la narrativa per posar al centre el ciutadà i procurar donar eines i suport en l’impacte mental, físic, financer i emocional del bloqueig que s’ha produït al Regne Unit. Un cop adreçades les primeres crisis comunicatives, s’ha comprès que l’única manera de començar a recuperar els nivells d’activitat, confiança i connexió és oferint testos ràpids. En concret, set testos per persona registrada a cada habitatge entregats a la porta. Un dels pilars, ha estat en el col·lectiu més jove, dotant d’incentius els empresaris que contractin nous aprenents. Fent una ullada més detallada, s’ha publicat un dossier sobre estratègia digital per desenvolupar una economia digital líder mundial que funcioni per a tothom.

Se suposava que els bloquejos ens permetrien espai per restablir la nostra relació amb el consumisme del segle XXI. En canvi, ens hem vist arrossegats més endins cap a una relació recursiva i dependent amb algunes grans plataformes tecnològiques. Barcelona i Londres són dues grans capitals; atreuen talent, treballadors i una increïble quantitat de turistes. S’han vist totes dues emmirallades, igual de buides i, per primer cop, perdent nombre de residents. D’altra banda, però, també és cert que hi ha un moviment cap a la independència financera dins del sector tecnològic que fa que, sobretot els més joves, busquin altres ciutats on viure, com per exemple Barcelona, ja que ara el talent, especialment a l’àrea digital, es pot trobar a qualsevol lloc.

Barcelona té grans oportunitats de transformació per a sectors com el transport públic, que han sofert grans davallades en el nombre de desplaçaments: des de l’ús d’aplicacions per registrar els desplaçaments per anticipat, passant per fer menys parades, especialment en zones concorregudes, o fomentar transports alternatius amb un model de col·laboració públicoprivada per a la creació de carrils bici. També el sector immobiliari presenta oportunitats per a repensar els espais, fomentar zones comunes i espais per compartir i intercanviar. Un exemple a destacar són molts dels complexos d’habitatges construïts durant els anys cinquanta i seixanta que d’alguna manera poden ajudarnos a pensar com volem viure, treballar i desplaçar-nos durant els pròxims 40 anys.