Obrint camins

El verb obrir és un d’aquells mots que tenen un munt de significats. Podem fer accessible alguna cosa tancada fent-hi un forat o una porta, podem fer accessible de manera figurada casa nostra obrint-la a les amistats, podem donar començament a un acte o a una reunió, obrir els ulls per mirar o la boca per parlar o les orelles per estar ben atents, un ocell pot desplegar les ales, també podem obrir un llibre o un ventall, podem fer menys compacte alguna cosa separant-ne els elements... Són alguns dels sentits que té aquest verb heretat per la via patrimonial del llatí. És a dir, que ha anat passant de generació en generació i ha ampliat els sentits que té.

El verb en qüestió també té una alta presència en expressions i frases fetes. Quan fem les coses amb molta rapidesa, diem que les fem en un tancar i obrir d’ulls, una expressió que és asimètrica amb la castellana. Sempre m’ha semblat un contrasentit dir “en un abrir y cerrar de ojos”, perquè entenc que els ulls els tenim normalment oberts quan estem desperts, i els tanquem momentàniament quan parpellegem. Com aquesta expressió asimètrica, en tenim més: ni cap ni peus / ni pies ni cabeza; com la nit i el dia / como el día y la noche; al cap i a la fi / al fin y al cabo...

Ara, a aquest munt de significats del verb obrir n’arriba un altre que els diccionaris generals encara no recullen. És el que es fa servir quan una persona escriu a una altra un missatge en una aplicació de telèfon mòbil (WhatsApp o Telegram, bàsicament). Sento el jovent que diuen: “Quan la festa es va acabar, el Pere em va obrir”; “L’altre dia em va obrir una antiga companya de l’escola”.

L’acció s’associa amb el fet de comunicarse amb algú a través d’aquests missatges i sembla que agafa el sentit d’encetar un diàleg partint de l’expressió obrir una conversa. Però també fa l’efecte que es fa servir quan el receptor no espera que l’altra persona se li adreci i, per tant, aquest nou sentit del verb obrir inclou un matís de sorpresa, que tant pot ser d’alegria com de desaprovació o fins i tot d’intromissió.

M’imagino que, al final d’aquella festa, la persona que va rebre el missatge d’en Pere tant podia ser que l’estigués esperant amb delit com que no tingués cap interès que aquella persona s’hi posés en contacte. En una conversa oral, l’entonació de seguida ens dona pistes si aquell fet d’encetar una conversa ha estat rebut amb alegria, amb desig, amb rebuig, amb enuig o amb indiferència pel receptor. Però en el llenguatge escrit la cosa es complica i ens cal tot el context per saber per on va la cosa. Abans en deien entrar-hi: “Si vols lligar amb el Pitu, li entres per aquí”. Ara, tecnologia en mà, s’obre un món nou de possibilitats, tan velles com les de tota la vida.

El verb ‘obrir’ ara es fa servir quan una persona enceta una conversa amb un missatge de mòbil

mcamps@lavanguardia.es

Magí Camps