La Vanguardia (Català-1ª edició)
En crisi l’Hermitage d’Amsterdam
El museu vol sobreviure a la falta d’ingressos amb una campanya per obtenir un milió d’euros
Les mesures de confinament per protegir-nos de la covid han afectat l’Hermitage aan de Amstel d’Amsterdam, que ha perdut els ingressos dels visitants fa més d’un any. Tenint en compte la campanya nacional que va començar al març per recollir fons –com a meta un milió d’euros abans de l’1 de maig– la necessitat d’ajuda és urgent. Coincidint amb la presa de possessió del càrrec de la nova directora, Annabelle Birnie, va començar la campanya “Manteniu l’Hermitage obert” amb una estratègia encapçalada per un grup d’ambaixadors, empresaris holandesos i famosos del món de la cultura que amb el seu
PROPOSTES A qui doni 2.500 euros el museu li concedeix associar el seu nom a una obra d’art
nom reforcen el missatge. Pòsters als busos, publicitat digital, bàners, anuncis emergents i una proposta afalagadora: a qui doni 2.500 euros el museu li concedeix associar el seu nom a una obra d’art.
Resulta impensable l’absència d’aquesta seu del gran museu de Sant Petersburg a Amsterdam, que van inaugurar el 19 de juny del 2009 la reina Beatriu i el president de Rússia, Dmitri Medvédev. Era –i encara ho és– la seu més gran fora de Rússia. Mikhaïl Piotrovski, director del museu de l’Hermitage de Sant Petersburg, va comparar llavors Amsterdam amb les altres filials de la seva institució: “Las Vegas i Londres són els nostres consolats generals i Amsterdam serà la nostra ambaixada”.
Lògic, perquè el de la capital holandesa és un edifici enorme del 1680, mentre que al de les altres dues ciutats citades l’Hermitage és part d’una altra institució museística. L’edifici d’Amsterdam va ser construït com a residència d’avis i va funcionar com a tal fins al 1999.
El lobby per portar l’Hermitage a Amsterdam va començar el 1991. Ernst Veen, director de De Nieuwe Kerk, església gòtica a la plaça Dam que s’utilitza part de l’any com a museu sense col·lecció pròpia, va fer una bona entesa amb Mikhaïl Piotrovski i va començar portant exposicions de Sant Petersburg a aquest lloc. Quan l’edifici actual va quedar buit, Veen i Piotrovski ho tenien ben planejat i van aconseguir el seu objectiu.
Els antecedents de la filial actual van començar el 2004, en un petit edifici annex al d’avui dia amb petites mostres. L’exposició de l’obertura del 2009 va ser espectacular, cosa que va ajudar que el museu nou a Amsterdam arrasés en visites. En un any havien passat pel centre un milió de persones. I així d’exitoses van continuar les exposicions següents amb molt bona acollida d’holandesos i turistes.
Les bones relacions d’Holanda amb Rússia venien per una part de l’estada a Amsterdam del tsar Pere el Gran (1672 -1725) el 1697. Va venir a aprendre a les drassanes de la Companyia de les Índies Orientals per construir la seva flota. A la tornada va comprar uns cent quadres dels mestres holandesos. D’altra banda, hi ha lligams familiars entre la casa d’Orange i els Romanov. Anna Paulowna, filla del Tsar Pau I, es va casar amb Guillem II d’Orange el 1816.
La seu holandesa de l’Hermitage és una entitat independent des del punt de vista financer i jurídic i amb finalitats pròpies; no rep subsidis de l’Estat i s’ha mantingut fins ara en gran part, un 70% amb els ingressos de les entrades, que han estat fins ara unes 400.000 per any.