La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nadal (1) Tsitsipàs (2) 6 4
Aces
Dobles faltes
Pts. guanyats 1r servei
Pts. guanyats 2n servei
Punts guanyats restada
Break points guanyats
Jocs guanyats
Total punts guanyats
Cal revisar el guió als 42 minuts de partit, quan Stéfanos Tsitsipàs redueix la marxa i Rafael Nadal s’encoratja.
El balear trenca el servei del grec per igualar el set (4-4), fet aparentment impensable deu minuts abans, i la final entra en una nova dimensió. No havia de ser la festa de Tsitsipàs?
No ho serà.
El canvi de terç es confirma un quart d’hora després, quan Nadal torna a trencar el servei de Tsitsipàs i s’adjudica el primer set.
No, aquest no és el Nadal que hem estat veient aquesta setmana.
Aquest és el Nadal que hem conegut en altres temps, potser més llunyans, potser enyorats, quan sotmetia els seus rivals i incorporava títols a terra batuda, un darrere l’altre, a Montecarlo, a Roma, a Barcelona o al Bois de Boulogne parisenc.
(...)
El cronista se’n va al 2018. Aquell any, Stéfanos Tsitsipàs tenia 19 anys i no era ningú en el circuit ATP, tot just un Top 70, un colós que llançava magnífics cops amb la dreta, tot i que sense pedigrí.
Tsitsipàs no tenia pedigrí, i tampoc no el tenia el tennis grec. Desconcertats, els periodistes buscàvem referents grecs mentre Tsitsipàs passava rondes (Moutet, Schwartzman, Ramos, Thiem i Carreño) fins a arribar a Nadal.
Burxant, descobríem que no hi havia un grec en una final ATP des del 1973, quan Nikólas Kalogerópulos s’havia plantat en el partit decisiu a Des Moines.
I més enllà d’això?
El no-res.
Tsitsipàs havia assistit a aquells fets del 2018 amb cara de pòquer i l’esperit somiador.
–Aquí, a Barcelona, havia començat el meu viatge en el circuit ATP –ha anat dient aquests dies, recordant aquests passatges–.
Li vindria una mica gran aquella final (perdria per 6-2 i 6-1), però ara no és així, aquest 2021, quan ja és un tennista consolidat en el circuit, el més inspirat de l’any: Tsitsipàs lidera la Race, la llista del 2021, i s’acaba d’imposar en el Masters de Montecarlo sense cedir ni un set.
Tot això l’ha portat a Barcelona: aquest diumenge, abans de veure’s davant el balear, sort de revenja del 2018, el grec tampoc no li havia regalat ni una mànega a ningú.
Ni a Munar, ni a De Minaur, ni a Auger-Aliasime, ni a Sinner.