La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pas de gegant per a la Lliga
El Barça remunta el Vila-real i, després de la derrota de l’Atlètic, serà líder en solitari si dijous guanya el Granada
El Barça truca a la porta del lideratge. Toc, toc. Pica a l’entrada al cel de la Lliga. Com a la cançó versionada pels Guns N’ Roses. Els blaugrana ja han arribat. A l’aguait de l’Atlètic. Tenen el sostre de la classificació a l’abast. A tocar. Estan al llindar de la glòria. Amb una victòria dijous contra el Granada en el partit ajornat per la final de la Copa l’equip de Koeman serà líder. Líder en solitari. Primer amb totes les de la llei.
L’Atlètic no ha sabut aguantar la pressió dels barcelonistes. La derrota dels matalassers a San Mamés va donar encara molt més valor al triomf amb remuntada inclosa del Barça al camp del Vila-real. La jornada no podria haver estat més propícia per als interessos culers. El Madrid va punxar i no va passar del 0-0 contra el Betis a casa i l’Atlètic va ensopegar, incapaç de guanyar en les seves últimes quatre sortides. La irregularitat dels seus contrincants i la fantàstica ratxa del Barcelona l’han portat a tenir el títol a la mà. Messi, De Jong, Griezmann i companyia han sumat 46 punts de 51 possibles aquest 2021. Fins al punt que ni tan sols els cal fer ple. El Barça serà campió guanyant els cinc partits que li resten i empatant contra l’Atlètic al Camp Nou.
Els números li surten. Els vents l’afavoreixen, com es va veure ahir a la tarda. Missió acomplerta. La Lliga passava per Vila-real i el Barcelona no només en va sortir indemne, sinó que torna amb la moral pels núvols. Potser va patir més del que calia jugant gairebé mitja hora amb un més. Gairebé no es va notar, perquè el Vila-real, malgrat que té una semifinal europea entre setmana, no es va reservar gens. Mentre que l’equip de Koeman, amb deu jugadors que repetien titularitat, va tornar a pagar el cansament a la segona part, després de signar un primer acte magnífic. Aquests 45 minuts se li van fer curts, al Barça. Res a veure amb la segona meitat, que li va semblar eterna.
Si en va sortir airós aquesta vegada no va ser només gràcies a Messi, víctima de la lletja entrada amb els tacs al turmell mereixedora de vermella directa a Trigueros al 65. L’heroi a la Plana va ser Antoine Griezmann, autor dels dos gols. Un de bandera i de crac, de vaselina plena d’imaginació i de qualitat, i un altre de noi llest, murri, que està més endollat que ningú. Per fi va ser la seva gran tarda com a blaugrana.
El campió del món ha estat contestat des que va aterrar, el 2019. Ja sigui pel preu, la intermitència o les celebracions, no ha acabat de convèncer. Quan es lluïa, alguna cosa sempre ho enterbolia. El millor exemple va ser el seu doblet a la final de la Supercopa, que es va quedar sense premi. Fins que ahir, un dia gran, va respondre a les expectatives. Amb aquests dos gols ja ha celebrat més dianes aquest curs (17) que en tot el seu primer any d’adaptació (15). Messi va ser el primer a felicitar-lo amb gresca després de l’1-2. Koeman ha trobat un onze que li funciona i com a màxim fa una variació. Amb Dest, també tornava l’equip de la final de la Copa del Rei. Per bé que això li passa factura a les segones parts, en què li falta una marxa.
Comença a jugar gairebé de memòria, el Barcelona, cosa que s’agraeix davant rivals com el Vilareal, que no va regalar res. Fa 15 anys el duel va podria haver estat una final de Champions. Ara el matx era clau per a la Lliga. I el Barça va presentar totes les credencials des de l’inici. La mobilitat de Griezmann i De Jong va fer molt de mal. Tots dos van fer entremaliadures a l’espai. Tot i que Asenjo va fer una aturada miraculosa sobre la línia davant una rematada a boca de canó del neerlandès.
El Barça estava inspirat, però es va trobar amb un gol en contra després d’una jugada extraordinària de
Pau Torres. El cobejat central va regatejar Messi gairebé al córner i va conduir la pilota fins que va veure el veloç Chukwueze. Alba va relliscar i el nigerià, després de driblar Ter Stegen, va marcar.
El mal moment li va durar un minut, al Barça. Exactament 87 segons. En aquest espai va solucionar l’embolic a La Ceràmica. És el temps que va passar fins a l’empat de Griezmann, amb una vaselina genial a passada d’un Mingueza ratificat i que es va rescabalar. En un tres i no res, els blaugrana tornaven a estar en el partit.
Si el 7 aporta un plus és en el treball sense pilota. Així, va intuir un error de la defensa del Vila-real i ho va aprofitar per fer l’1-2. Pedri estava pressionant Foyth, que es va refiar d’Albiol, que li deia que endarrerís la pilota al porter. Darrere del veterà esperava Griezmann. Foyth es va equivocar en la cessió i el francès va batre Asenjo amb un xut creuat.
Els visitants van poder sentenciar en més d’una ocasió, malgrat que dominava un Vila-real amb deu. No van encertar ni Moriba ni De Jong i el Barça, amb un més, va patir, però surt acaronant el lideratge.