La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vint gols més que el Madrid
El Barça, sense un nou tradicional, és l’equip que ataca més i millor
Ronald Koeman ho va demanar per terra, mar i aire després de la sortida de Luis Suárez. Però, sense un euro a la caixa, el Barça no li va poder portar ni un davanter de segon nivell com Memphis Depay. Durant bona part de la campanya, en especial als partits de més llinatge, el fet de no tenir un nou d’elit ha passat factura al conjunt barcelonista. Però al tram final de la temporada, es pot dir alt i clar que el Barça és l’equip de la Lliga que ataca més i millor.
Sí, el seu entrenador té raó quan es queixa que els seus pupils no sentencien sempre i el matx d’ahir serveix perfectament com a exemple. No es poden fallar ocasions tan meridianes com les que va marrar un, d’altra banda superb, De Jong. I, tot i això, podeu donar un cop d’ull a la classificació i veureu que el Barcelona acumula la barbaritat de 20 gols més que el Madrid i també està molt per sobre en aquest capítol de l’Atlètic. És veritat que amb Messi és molt més fàcil liderar aquest concepte però l’argentí no està sol, com es va encarregar de demostrar Griezmann contra el Vila-real en firmar el seu tercer doblet de la campanya.
A més, no es tracta només de marcar o no, sinó també del cabal d’oportunitats que fabrica el Barcelona de Koeman, particularment des que funciona amb el sistema de tres centrals. Només amb les dels últims matxs, el de la final de Copa, el del Camp Nou contra el Getafe i el de La Cerámica, es pot confeccionar un extens àlbum de cromos, coronat pels onze gols anotats en aquest tram. No hi ha símptoma més clar que un conjunt sap què fa amb la pilota que si té pólvora amb molta regularitat i tot i així transmet la sensació que podria fer-ho millor.
A la causa s’hi ha afegit en el moment clau Griezmann. Després de ser suplent al clàssic el francès ha tornat a l’onze amb encert. És el que se li demanava. Va obrir el marcador a la Copa, va ficar el penal que li va brindar Messi dijous i contra el Vila-real va transformar dos gols i va rematar fins a cinc vegades. Especialment important va ser el seu primer gol, perquè el Vila-real s’acabava d’avançar i perquè va resultar preciós. Una rematada subtil de vaselina per sobre d’Asenjo. Aquest camp se li dona fabulós a Griezmann, que la campanya passada, en el millor partit de la curta era de Quique Setién, també va trobar la xarxa amb un altre xut en paràbola després d’un toc d’esperó de Messi.
Un Messi que l’ha acceptat ja com a company de viatge. Dijous amb la pena màxima. Ahir pujant a l’esquena de l’exmatalasser per celebrar l’1-2. “Intento ajudar l’equip amb moviments a l’espai i, malgrat que estic jugant en una posició que no és la meva natural, és un orgull per a mi poder jugar al Barça i amb aquests companys. Hi estic molt a gust. De vegades aporto gols, de vegades feina. No serà fàcil però tenim equip per guanyar la Lliga”, va reflexionar Griezmann després del matx. “Ha estat fonamental reaccionar després de l’1-0 perquè abans havíem tingut diverses ocasions de marcar primer”, va afegir.
El davanter es va guanyar la felicitació d’un satisfet Koeman. “Sempre m’ha encantat la feina de l’Antoine i està millorant la seva efectivitat, ha estat clau a la remuntada. És molt important per a ell i per a nosaltres. Necessitem jugadors com ell”, va assenyalar l’holandès.
Si durant diversos moments de l’exercici Messi va trobar la col·laboració realitzadora de Ousmane Dembélé, ara és Griezmann el que acudeix a secundar el Pichichi. El francès porta 11 gols en el campionat i 18 en el conjunt de la temporada. Benvingut, per fi.
Griezmann acumula tres partits seguits marcant i s’afegeix a la causa en el moment clau