Desenvolupament d’una plataforma en línia per al Gremi de Floristes de Catalunya

Tiendeo, una empresa que digitalitza els catàlegs de descomptes, ha desenvolupat una plataforma en línia per al Gremi de Floristes de Catalunya durant la campanya de Sant Jordi, que va acabar el cap de setmana passat. La plataforma, anomenada Somfloristes.com, permet localitzar en un mapa tots els establiments que han prestat serveis durant aquests dies. L’aplicació es basa en la tecnologia Local Market i l’objectiu era evitar les cues als establiments per les mesures contra la covid. La plataforma permet entrar a cada botiga, veure els productes i fer la comanda a través de la seva plataforma en línia sense necessitat d’anar al local. / Redacció

És així.

Les dones aprenen a adaptar-se a totes aquestes contradiccions i això debilita, és un constant reajustament. És molt difícil adonarse d’aquest procés, són segles d’expectatives, hi ha molta més tolerància respecte a un nen.

Bé, ells han de competir, triomfar...

El psicòleg nord-americà David Dunning ha observat que, davant un examen difícil, els nois solen veure l’obstacle com el que és i davant una nota baixa diuen: “És que era molt difícil”. D’això se’n diu atribució externa, que és un signe de resiliència.

I les noies?

Tendeixen a l’atribució interna: si fracasso és per culpa meva. La síndrome de la impostora és una trampa mental, fins i tot si s’aconsegueix molt d’èxit, hi ha una lluita constant entre saber-ho i sentir-ho.

Doncs quin desastre.

És una combinació d’autocrítica i por del fracàs amb canvis constants que ens fan dubtar entre posposar o sobrecarregar-nos de feina i caure en el perfeccionisme.

No sé què és pitjor.

El perfeccionisme és un mecanisme perillós, provoca que perdem el nord de la condició humana, perquè nosaltres morim, tenim malalties, envellim, hi ha moltes coses inesperades a la vida i si estàs buscant la perfecció serà dur. Són dos sentiments extrems motivats per la vergonya.

La vergonya ens arronsa.

Quan et sents avergonyida, petita o insegura intentaràs no pensar. Ens hauríem de permetre triomfar, brillar. Però la por de ser jutjades ens confina en una zona de confort. El sentiment de ser inadequada fa que et consumeixin les expectatives. Algunes opten per posar-se sempre al darrere de les necessitats dels altres.

La síndrome de la impostora canvia amb la maternitat?

Un dels factors que fomenten la manca de confiança en una mateixa és la culpabilitat. Aquest sentiment t’embarga en determinades situacions, sobretot quan ets mare.

Què podem fer amb la nostra síndrome de la impostora?

Primer de tot, parlar del tema, saber que no estem soles. Fer una llista dels teus èxits sense peròs, revaluar i revisitar la creença que tens sobre tu mateixa. Solem tenir una relació terrible amb el nostre cos i aquesta narrativa ha de ser reformulada. També és important envoltar-nos de dones amables, bones, i no caure en la trampa del prisma de la societat.

Posi’ns deures.

Faci’s càrrec dels seus èxits o del que li agradaria aconseguir, perquè tot és dins el seu cap. Són les nostres llums i no les nostres ombres les que més ens espanten. Qui m’he cregut que soc per ser brillant? Hem d’acceptar la nostra llum, el nostre poder.

Ima Sanchís