La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Hem d’acceptar la nostra llum, el nostre poder”
Què és la síndrome de l’impostor? Un sentiment que respon a una manca extrema de creença en un mateix. Un tipus molt específic de manca d’autoestima que fa que no ens sentim legítims.
Ansietat i vergonya.
Sí, sents que no mereixes el lloc on ets, que el teu èxit es deu a l’atzar i no als teus propis mèrits. I si jo ho sento d’aquesta manera, per més que els altres vegin el meu potencial, jo no el veig. Et sents un frau i vius amb la por constant de quan descobriran que no ets realment el que ells creuen que ets.
L’entenc.
Et pots convertir en un perfeccionista i això requereix molta energia. Un èxit està supeditat al següent. Per això solen patir-lo les persones més brillants, presoneres de la sensació que mai no és suficient.
Vostè parla d’aquesta síndrome en femení. Perquè són les dones les que més la pateixen a causa del pes de la història, la societat i les creences. Michelle Obama ho va expressar molt bé en la presentació del seu llibre, La meva història, davant milers de persones.
Què va dir?
“Encara tinc una mica de síndrome de la impostora; no s’acaba mai, ni tan sols en aquest instant en què vostès m’escoltaran no se me’n va aquest sentiment pel qual no se m’hauria de prendre seriosament”.
Però si és una crac!
Dones que ocupen alts càrrecs, quan miren al seu voltant només veuen homes –només el 24% de les dones al món ocupen càrrecs directius–, i això alimenta la síndrome de la impostora. Vivim envoltades de referents masculins, som una minoria fora de la norma, i això ataca la creença en nosaltres mateixes, i si tens la síndrome de la impostora la reforçarà.
Hi ha estudis sobre això?
Sí. Per obtenir un càrrec de responsabilitat els homes es posicionen com a experts i aprenen després. Per contra, les dones s’han de sentir summament preparades per atribuir-se tan sols el dret de sol·licitar-lo.
Però la inseguretat no té gènere.
El patriarcat ha creat molts estereotips culturals; la societat et diu: ets bona si fas això, has de creure en tu mateixa però no gaire, estar prima però amb corbes, tota una sèrie de contradiccions que fan que sigui impossible que una s’accepti a si mateixa tal com és.