La Vanguardia (Català-1ª edició)
Von der Leyen confessa que es va sentir “ferida i sola”
Condemna el ‘sofagate’ defensant els drets de les dones
Ursula von der Leyen ha convertit la humiliació que va patir a Ankara en un al·legat contundent a favor dels drets de les dones. El sofagate, aquell episodi ocorregut fa tres setmanes en què la presidenta es va quedar sense cadira, relegada a un seient secundari mentre que dos homes, Recep Tayyip Erdogan i Charles Michel, ocupaven els llocs preferents, va arribar ahir al ple del Parlament Europeu.
I Von der Leyen, en la primera ocasió en què parlava en públic de l’incident, va ser categòrica. “Soc la primera dona presidenta de la Comissió Europea i volia ser tractada com a tal a Turquia. I no ho vaig ser. No trobo justificació als tractats. He de concloure que va passar perquè soc una dona”, va dir Von der Leyen, destacant que, en altres trobades, quan no hi havia cap dona, no van faltar mai cadires.
“Em vaig sentir ferida, em vaig sentir sola, com a dona i com a europea”, va dir la presidenta de l’Executiu comunitari, que va afegir que no és una qüestió de protocol, sinó que és al cor dels valors europeus. “Mostra quant de camí ens queda abans que les dones aconseguim ser tractades com a iguals, sempre i a tot arreu”, va afegir la presidenta de la Comissió Europea, davant uns parlamentaris que li van donar el seu ple suport.
Von der Leyen va destacar que en aquesta ocasió el cas ha tingut rellevància gràcies a unes imatges que parlaven per si soles, sense necessitat de subtítols ni de comentaris, i també per la seva posició rellevant de presidenta de la Comissió. Moltes altres dones pateixen regularment tractes semblants però sense marge per a la protesta, ni repercussió pública, va ser la seva tesi.
Abans de Von der Leyen, havia intervingut el president del Consell Europeu, Charles Michel, present en aquella reunió i a qui aquelles imatges de què va parlar Von de Leyen van deixar en una molt mala posició. Els plans de Michel i Erdogan asseient-se, mentre la presidenta de la Comissió Europa estava dreta i descol·locada, resumien en només uns segons el paradigma de la discriminació de les dones. Michel pot al·legar, i amb raó, que l’equip de protocol de Von der Leyen va fallar desplaçant-se a Ankara a explorar el terreny.
Pot argumentar també que reaccionar allà sobre la marxa podria haver fet anar en orris una reunió ja prou delicada en la qual tant ell com Von der Leyen portaven un missatge clar a Erdogan. Se li oferia un diàleg positiu, però progressiu i reversible. Però les imatges hi continuen sent. El mateix Michel ho va reconèixer i, una vegada més, es va disculpar.
El president del Consell és conscient que ha quedat en mala posició. Per intentar recuperar-se, va reafirmar el seu compromís per lluitar per la igualtat de les dones i es va oferir a mobilitzar-se per desbloquejar dues directives europees, l’una sobre la seva presència de dones als consells d’administració
“Si ens mouen la cadira, nosaltres mourem les consciències”, diu l’eurodiputada socialista Iratxe García
i l’altra sobre la bretxa salarial de gènere, que fa temps que estan paralitzades.
Els principals grups parlamentaris van donar suport a Von der Leyen. La més vehement va ser la presidenta dels socialistes, Iratxe García Pérez, que va parlar d’una imatge vergonyosa i va dir que “en l’escena del sofà s’ha evidenciat que a les dones ens costa molt d’ocupar càrrecs de responsabilitat, trencar sostres de vidre”. “Si ens mouen la cadira, nosaltres mourem les consciències”, va afegir García. Per la seva banda, el popular Manfred Weber va coincidir en el fet que la impressió que queda del sofagate és que es va tractar d’una provocació a una dona.