La Vanguardia (Català-1ª edició)
Draghi associa la “reputació” italiana a l’èxit del seu pla de recuperació
El premier es va plantar davant Von der Leyen per les desconfiances de Brussel·les
La jornada de la reobertura d’una bona part d’Itàlia va coincidir ahir amb un dia crucial per al jove Govern de Mario Draghi. El primer ministre italià va presentar davant la Cambra de Diputats el pla de recuperació dissenyat pel seu Executiu, un gegantí programa d’inversions i reformes per valor de 222.100 milions d’euros de fons de la UE i una partida nacional. A més, s’hi sumen 26.000 milions per millorar el transport entre el nord i el sud, amb la qual cosa en total seran 248.000 milions per fer reviure l’economia malmesa per la pandèmia i aconseguir la modernització del país.
Les expectatives ja eren molt altes, però ahir Draghi les va elevar encara més dient davant el Parlament que el “destí” d’Itàlia depèn de l’èxit d’aquest programa, així com “la mesura del seu paper en la comunitat internacional, la seva credibilitat i reputació com a membre fundador de la UE”. El disseny del pla de recuperació va ser precisament l’element que va provocar la caiguda de l’anterior executiu liderat per Giuseppe Conte, i va ser el principal motiu de la crida del prestigiós expresident del Banc Central Europeu per agafar les regnes d’Itàlia. Del pla en depèn l’èxit i el llegat d’aquest Govern que pretén treure el país de la seva crisi més profunda des de la Segona Guerra Mundial. Però també és de gran importància per a Europa, ja que del total, 191.500 seran finançats per la UE, sent Itàlia la més beneficiada de l’esforç comunitari per a la sortida de la crisi. El país transalpí pot ser un baròmetre de l’èxit de la recuperació europea.
El camí cap al redactat final no ha estat fàcil. Amb un historial dubtós a l’hora de complir les reformes exigides per Brussel·les, sembla que la Comissió Europea (CE) no s’acaba de refiar de Roma, ni tan sols quan Draghi hi està al capdavant. El Consell de Ministres que ho havia d’aprovar es va endarrerir fins dissabte a la nit perquè no havia arribat el via lliure de la UE. Les preocupacions de Brussel·les estaven concentrades en la falta de detalls sobre les reformes estructurals necessàries o en el control de les inversions. Va ser aquí quan el primer ministre va perdre la paciItàlia ència i va aixecar el telèfon per plantar-se davant la presidenta de la CE, Ursula Von der Leyen. “Penso que no hem de donar més explicacions. Ja n’hi ha prou! Cal respectar Itàlia”, li va dir, segons el Corriere della Sera.
El programa italià inclou, com ha marcat la UE, que el 40% dels fons es dediquin a projectes dedicats a la transició ecològica, i el 25%, a la digitalització en un país on encara hi ha moltes localitats que no tenen un bon accés a la xarxa. També és, com va dir el primer ministre, la manera d’atacar “debilitats” que han afligit durant massa temps, incloent-hi les disparitats entre el nord i el sud, la fragilitat en el creixement de la productivitat o la desigualtat de gènere. Però a més, inclou un seguit de reformes estructurals que fa dècades que es posposen, com la de la justícia, la fiscal o l’administració pública. Són precisament els canvis que exigeix Europa, però que s’han anat endarrerint per les diferències partidistes. Ahir a Draghi el van ovacionar, però l’Executiu és conscient que el partit no s’ha acabat. El conflicte podria esclatar el mes vinent perquè Europa ha obligat a fixar un calendari. Per exemple, la llei que permetrà al Govern preparar la reforma fiscal s’espera abans del 31 de juliol. És un gran desafiament per a una carpeta impossible d’obrir durant anys.
El programa aspira a atacar “debilitats” històriques, com la desigualtat entre el nord i el sud o de gènere
En clau interna, a més, hi ha hagut nervis entre els grups parlamentaris italians pel poc temps que han tingut per estudiar-se un document de més de 300 pàgines. El Govern va aprovar el text dissabte a mitjanit –una cosa poc habitual en aquesta administració– i va ser en aquella reunió quan alguns dels ministres de Draghi van revisar per primera vegada l’últim esborrany, elaborat majoritàriament pels ministres tècnics escollits per l’economista. Itàlia n’haurà d’aprovar la versió final abans de divendres que ve per enviar-lo a Brussel·les.