La Vanguardia (Català-1ª edició)
Le Pen aplaudeix vint generals retirats que parlen de guerra civil
El Govern rebutja la carta d’antics militars sobre la “desintegració” de França
El Govern francès va trigar diversos dies a reaccionar a una carta oberta, de to molt inquietant, publicada per vint generals retirats i més de mil exmilitars, dirigida a tota la classe política, que van alertar del risc de “desintegració” del país i fins i tot d’una guerra civil.
La ministra de Defensa, Florence Parly, va cridar diumenge a l’ordre els signants del text i va qualificar d’“irresponsable” la seva iniciativa, mentre que la líder de l’extrema dreta i candidata presidencial, Marine Le Pen, va aplaudir els descontents i els va proposar d’adherir-se al seu projecte polític.
“Els exèrcits no hi són per fer campanya sinó per defensar França”, va dir Parly. La ministra va criticar la instrumentalització de Le Pen, que “reflecteix un desconeixement greu de la institució militar”. Parly va recordar que tots els signataris estan retirats i “només es representen a si mateixos”.
La polèmica carta, que té com a destinataris el Govern i els parlamentaris, va aparèixer a la revista ultraconservadora Valeurs Actuelles. Amb vint generals retirats, la van subscriure un centenar d’exalts oficials i més d’un miler d’antics militars.
La missiva fa una anàlisi apocalíptica de la situació i insinua que serà inevitable una intervenció militar. La suposada “desintegració” del país s’estaria produint per un “cert antiracisme” que intenta crear malestar i odi entre les comunitats a través d’una interpretació esbiaixada de la història. Altres causes de desintegració són “l’islamisme” i “les hordes dels suburbis”, així com els atacs sistemàtics a les forces de seguretat durant manifestacions com les de les armilles grogues.
Si no s’actua, els exmilitars vaticinen que “el laxisme continuarà estenent-se inexorablement en la nostra societat, provocant al final una explosió i la intervenció dels nostres camarades en actiu en una missió perillosa de protecció dels nostres valors de civilització i de salvaguarda dels nostres compatriotes sobre el territori nacional”. “Ja es veu, no hi ha temps per tergiversar, altrament demà la guerra civil posarà fi a aquest caos creixent i els morts, dels quals vostès portaran la responsabilitat, es comptaran per milers”, acaba la carta.
La contundent presa de posició i les incendiàries reflexions dels militars retirats coincideixen, gairebé dia per dia, amb el 60è aniversari de l’intent de cop d’Estat que van perpetrar a Alger quatre generals francesos contraris als plans de De Gaulle d’atorgar la independència a Algèria. Va ser el 21 d’abril del 1961. El putsch va fracassar al cap de pocs dies i els seus responsables van ser jutjats i condemnats.
Poc sensible a aquests paral·lelismes històrics, Le Pen va contestar a les mateixes pàgines de Valeurs Actuelles amb un elogi als exmilitars disconformes. “Com a ciutadana i com a dona política, subscric
Les incendiàries reflexions coincideixen amb el 60è aniversari del cop d’Alger contra De Gaulle
les vostres anàlisis i comparteixo la vostra aflicció –va afirmar la presidenta del Reagrupament Nacional (RN, abans Front Nacional)–. Us convido a sumar-vos a la nostra acció per prendre part en la batalla que s’obre, que és una batalla certament política i pacífica, però que és abans que res la batalla de França”.
Pel líder de França Insubmisa (esquerra radical), Jean-Luc Mélenchon, la carta és, en efecte, “una amenaça explícita de cop d’Estat militar”. Mélenchon va demanar que s’apliqui el Codi Penal i se sancioni amb severitat els signants.
El document ha vist la llum en un context d’agitació a la dreta i l’extrema dreta franceses, que acusen el Govern de feble en seguretat i lluita antiterrorista. El pas fet pels exmilitars ha reactivat les especulacions que l’exgeneral Philippe de Villiers, excap de l’Estat Major, destituït de manera fulminant per Macron a l’inici del seu mandat, es llanci a l’arena política i opti a l’Elisi.
En un país com l’Iran, on la informació sobre el que passa en la intimitat del sistema és un secret que poques vegades surt a llum, les filtracions d’una entrevista privada amb el ministre d’Exteriors, Mohammad Javad Zarif, en les quals denuncia com la Guàrdia Revolucionària ha posat en risc algunes de les iniciatives de la cartera que dirigeix han afegit emoció a la campanya preelectoral. Alhora, deixen novament en evidència la divisió entre tots dos grans blocs que dominen el país.
“Cada vegada que anava a unes converses, era el màrtir Soleimani [amb referència al general Qassem Soleimani, comandant de les Forces Qods, assassinat pels EUA el gener del 2020] que deia: vull que guanyi aquest punt”, va confessar Zarif durant la conversa, mantinguda el 27 de març, i en què assegura que, durant aquests anys, la diplomàcia ha servit als interessos dels militars, però no ha succeït el mateix de l’altre costat.
Entre desenes d’històries, explica com Rússia sempre es va oposar a la firma de l’acord nuclear i com, amb el suport de la Guàrdia, van intentar reduir els avenços que es van fer a Viena el 2015. “Només cal revisar els esdeveniments des que va ser firmat el JPOA –sigles en anglès del Pla Acció Integral Conjunt– fins al dia de la seva posada en marxa”, va dir Zarif al periodista reformista Said Leylaz. Va enumerar a continuació el viatge de Soleimani a Rússia l’agost del 2015 per coordinar la seva participació en la guerra siriana; la captura de dos vaixells dels Estats Units al Golf i l’atac a l’ambaixada saudita el gener del 2016, que va acabar per trencar la relació entre tots dos països.
El diàleg forma part d’un projecte confidencial del Govern sortint de Hassan Rohani, que busca recordar a través de testimonis orals dels ministres el que ha passat durant vuit anys. Diumenge a la nit, una de les cadenes de televisió en persa que emeten des de Londres va revelar tres hores d’aquesta entrevista, on el ministre confirmava algunes realitats que els iranians sospitaven, com recordava l’analista polític Sadegh Zibakalam. “Què no se sabia? Que la nostra política exterior en països com Síria, el Líban o el Iemen està en mans de la Guàrdia Revolucionària?”, es preguntava.
Aquesta filtració arriba en un moment on es creuen dos esdeveniments crítics per al país: les eleccions presidencials del 18 de juny i les converses a Viena per reactivar l’acord nuclear, iniciativa rebutjada per una bona part del sector radical.
Setmanes enrere, Zarif havia escrit al líder suprem per demanarli que s’aturés la pressió contra l’equip negociador. Segons se sap, Khamenei, que dona suport a les negociacions, ha intercedit en suport dels diplomàtics. Ningú no oblida a Teheran que, dos anys enrere, Zarif va renunciar al seu càrrec quan Baixar al-Assad, en companyia del general Soleimani, va visitar Teheran per trobar-se amb el líder suprem sense que ningú informés el ministre.
“Les declaracions han estat distorsionades”, va dir el portaveu del Ministeri d’Exteriors, Said Jatibzadeh, que va recalcar que els àudios no reflectien l’admiració de Zarif pel general Soleimani. Alguns analistes asseguraven ahir que la política exterior iraniana era molt més complexa del que revelava l’entrevista filtrada. Posaven com a exemple que, malgrat l’oposició del sector radical que representa un sector de la Guàrdia, l’acord nuclear es va firmar. Al final, qui va atemptar contra la seva supervivència va acabar sent Donald Trump quan va retirar els EUA del pacte el 2018. “Les dues armes de la República Islàmica són el camp de batalla i la diplomàcia”, va assegurar ahir Jatibzadeh.
Per entendre millor aquesta filtració cal tenir en compte les eleccions del juny. A falta de dues setmanes perquè s’obrin les inscripcions, no hi ha candidats clars. El nom de Zarif sona com a possible per representar al sector moderat i reformista, encara que ell ho negui. D’aquí els atacs constants del sector conservador, que, excepte que passi una cosa excepcional, es donen com a guanyadors.
Hi ha els qui no descarten que els reformistes siguin darrere de la filtració. Aquestes declaracions posen el dit a la nafra en temes sensibles per als iranians com la desconfiança cap a Rússia o la participació dels militars en el Govern. Però si bé podrien beneficiar el Zarif candidat, no succeeix el mateix amb el ministre. La gran incògnita és el que passarà amb ell. Ahir seguia la seva agenda normal en un viatge que el va portar a l’Iraq i Qatar.
El comandant, assassinat pels Estats Units el 2020, va tractar amb Rússia d’afeblir l’acord nuclear
L’enregistrament surt a la llum en plena precampanya electoral i podria beneficiar el ministre com a candidat