La Vanguardia (Català-1ª edició)
Verona es disputa la Julieta
Un tribunal tomba el pla per regular el turisme a la casa atribuïda al personatge de Shakespeare
Dues cases, d’idèntic llinatge, a la bonica Verona, de l’antiga ruptura de la rancúnia a un nou motí. A la rivalitat entre Capuletos i Montescos en la més famosa tragèdia de William Shakespeare li ha sortit competència davant una disputa amb tots els elements de la modernitat: la pandèmia, el turisme de masses i el conflicte entre interessos privats i públics. El dramaturg anglès tindria nou material per allargar la seva cèlebre obra.
Es tracta d’una llarga batalla entre l’Ajuntament de Verona i els negocis situats davant el pati de l’anomenada Casa de Julieta, el lloc més visitat pels turistes en aquesta petita ciutat vèneta perquè suposadament el balcó que sobresurt d’un palau medieval seria des d’on l’heroïna shakespeariana confessava el seu amor per en Romeu. En l’última decisió judicial, un tribunal italià ha donat la raó als comerciants i ha tombat la proposta de l’Ajuntament de col·locar torns a l’entrada per reduir el nombre de turistes que peregrinen fins al pati.
Abans que la pandèmia convertís els llocs més turístics italians en espais fantasmals, la Casa de Julieta era la principal atracció de Verona junt amb l’Arena, el seu magnífic amfiteatre romà. Cada any quatre milions de persones visitaven Verona, dels quals tres milions anaven al petit pati per fotografiar-se davant el balcó, deixar promeses d’amor etern en papers i dedicatòries a la paret i tocar el pit de la còpia de l’estàtua de Julieta que hi ha a l’interior, desgastat perquè, segons les creences populars, si ho fas tornaràs a Verona o trobaràs l’amor veritable. Fins i tot li enviaven cartes que un club de voluntaris es dediquen a llegir i respondre amb consells amorosos, fenomen que va inspirar la famosa pel·lícula romàntica del 2010 protagonitzada per Amanda Seyfried.
En canvi, només un de cada deu turistes que anaven al pati entrava al Museu de la Casa de Julieta, de l’Ajuntament, cosa que no agrada gens a les autoritats culturals locals. “Com que entrar al pati és de franc, tots hi acudien en massa sense ni tan sols visitar el museu”, protesta Vincenzo Tinè, el director del patrimoni cultural per a la regió. “Hi havia cues quilomètriques absurdes al centre històric. Això degrada el lloc i la percepció del monument”, considera, taxatiu.
La idea de l’Ajuntament recorda molt una altra proposta a la propera Venècia, paradigma dels danys del turisme de masses. Allà també van intentar instal·lar torns per regular les entrades a la ciutat dels canals, un absolut fracàs. A Verona, el tribunal regional ha considerat que l’objectiu de l’Ajuntament de limitar a 44 persones l’accés al pati perjudicaria els negocis del seu interior, dues botigues, un petit hotel i un teatre. Una decisió inexplicable per l’alcalde, Federico Sboarina, que, segons va dir a La Repubblica, el pla era “la millor manera de garantir la seguretat d’un lloc assetjat constantment per turistes”.
“Els turistes ni tan sols saben que el balcó és una reconstrucció i que l’estàtua és una còpia”, critica Tinè. La professora de Literatura Anglesa de la Universitat de Verona Silvia Bigliazzi, especialista en Shakespeare, explica que l’edifici medieval identificat com la casa de la Julieta era originalment un hospitium, un refugi per als viatgers. L’estiu del 1905 la ciutat de Verona el va comprar perquè estava tradicionalment vinculat a la família Dal Cappello per un emblema a l’entrada que representa, de fet, un barret. “La semblança del nom Cappello amb Cappelleti o
Capuleti va suggerir la identificació d’aquest edifici amb la casa de la família de la Julieta”, diu.
Segons l’experta, el primer que va explicar la història de Romeu i Julieta va ser Luigi Da Porto el 1530, en un llibre escrit en un poble a prop de Verona, Montecchio, on s’enfrontaven dos castells avui considerats pertanyents a les famílies dels Montecchi (que deriva de monticulus) i els Capuleti. El dramaturg anglès va conèixer la història llegint versions angleses de la traducció francesa d’una altra novel·la italiana composta sota el model de Da Porto.
L’arquetip de dos amants de famílies enfrontades beu de models antics, l’exemple més conegut del qual és el mite de Píram i Tisbe narrat per Ovidi a les seves Metamorfosis. En tot cas, la popularitat de la història de Shakespeare ha convertit Verona en símbol de les relacions prohibides, massa popular, fins i tot, per als seus governants.
L’Ajuntament vol col·locar torns a l’entrada del pati per evitar la degradació del monument