La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aragonès es posa al capdavant del diàleg amb JxCat per desencallar l’acord
ERC s’avé a pactar la formació del nou Govern més enllà de l’1 de maig
Pere Aragonès agafarà avui personalment les regnes de la negociació amb JxCat en un intent de desencallar l’acord per a la formació del nou Govern, que a un mes que expiri el termini per a la repetició de les eleccions continua sent tota una incògnita. Ho farà en una reunió amb Jordi Sànchez a la presó de Lledoners per mirar d’accelerar unes converses que, a parer d’ERC, avancen massa lentament.
A la trobada al màxim nivell està previst que hi participin els equips negociadors de les dues parts. No, en canvi, els exconsellers presos de JxCat, però sí Oriol Junqueras. I la idea és que el candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat expliqui quina vol que sigui l’estructura del futur Govern perquè JxCat, amb el seu secretari general al capdavant, pugui estudiar-la. Aquest és, segons els postconvergents, l’únic punt de l’ordre del dia d’una reunió que no consideren extraordinària, “sinó una més de les múltiples que estem mantenint”, va advertir ahir la seva portaveu, Elsa Artadi, mentre que els republicans desitjarien que servís per “assolir un acord aquesta mateixa setmana”, en paraules del seu vicesecretari general Sergi Sabrià.
Amb aquestes posicions manifestament distants, les dues formacions afronten efectivament una nova setmana de negociació, en què ERC i JxCat continuen sent, en tot cas, presoners de les seves pròpies estratègies. ERC ho és de l’ultimàtum fixat el cap de setmana pel seu coordinador nacional en el sentit que si abans de l’1 de maig no hi ha acord “caldrà explorar altres vies alternatives” i que ahir Sabrià va fer equilibris per mantenir, encara que al final hagués d’acabar admetent que la disposició a arribar a un pacte amb JxCat va més enllà de la data en qüestió. I JxCat ho és tant de la seva insistència a no tenir pressa que Artadi, tot i precisar que queda un mes al davant per parlar amb ERC, no va tenir més remei que reconèixer que “les negociacions avancen” i que “a cada reunió s’està més a prop de formar el Govern”.
A més, són també víctimes de les seves pròpies contradiccions. I és que en el supòsit que no hi hagués acord per formar el nou Govern i s’haguessin d’“explorar altres vies alternatives”, necessàriament la solució continuaria passant per una entesa entre les dues formacions. Perquè un govern d’ERC en minoria, per exemple, només seria possible amb el vot favorable de JxCat, una vegada descartada per part republicana l’opció de buscar suports fora de l’independentisme a En Comú Podem o al PSC, com va deixar clar Sabrià. I perquè els qui han suggerit la possibilitat d’un govern en minoria no han estat els republicans, sinó els postconvergents, que s’han compromès a no forçar la repetició de les eleccions.
El líder republicà es reuneix avui amb Sànchez a Lledoners en un intent d’accelerar les converses
La conclusió és que, d’una manera o d’una altra, ERC i JxCat hauran d’entendre’s. I potser per aquesta raó els dos socis mantenen el bon to gairebé dos mesos i mig després de les eleccions del 14-F, malgrat els tocs d’atenció que s’intercanvien. “Fa set mesos que la presidència de la Generalitat està en funcions, per això el país no pot esperar més, i seria un error gravíssim que algú anteposés els interessos de partit als del país”, va advertir Sabrià JxCat. “Mostrem la nostra més absoluta incredulitat sobre el fet que posar ultimàtums serveixi per avançar en les negociacions”, va retreure Artadi a ERC.
I, en consonància amb tot plegat, bons desitjos d’uns i d’altres. “Fa temps que diem que no hi ha esculls insalvables”, va sentenciar el dirigent republicà. “La nostra voluntat és continuar negociant per tancar un acord de govern amb ERC i un acord que permeti l’estabilitat de la legislatura també amb la CUP”, va subratllar la dirigent postconvergent.