Els Oscars obren el focus

Són molts els elements que han contribuït a forjar la llegenda de Hollywood i la indústria del cinema. I no ha estat el menor el del glamur, reflectit en tantes narracions cinematogràfiques sumptuoses o en la vida privilegiada de les estrelles de la pantalla. Tot i això, la 93a edició dels Oscars, que va tenir lloc dilluns a la matinada (hora espanyola), potser es recordarà com una ocasió en què Hollywood va reconèixer les realitats dels menys afavorits i, també, el talent de persones que van créixer molt lluny de la meca del cinema o que pertanyen a comunitats que fins fa poc van haver de conformar-se amb una quota menor d’aquest palmarès.

Ahir va passar el contrari. La pel·lícula de la nit va ser Nomadland, una mirada afectuosa sobre les persones que, després de la crisi econòmica del 2008, van emprendre a bord de les seves autocaravanes una vida nòmada pels Estats Units, marcada per les feines ocasionals i la precarietat, però també per la solidaritat entre els que s’hi van veure abocats.

Nomadland va guanyar el guardó a la millor pel·lícula. I també el de millor direcció, per a Chloé Zhao, una realitzadora nord-americana nascuda a la Xina, en una conjuntura social, política i cultural que no tenia res a veure amb Hollywood. Zhao es va convertir així en la segona dona que guanya l’Oscar a la millor direcció, i en la primera que no és blanca:

Aquest any, els premis de Hollywood han reflectit la diversitat d’un món globalitzat

fins ara només havia aconseguit aquesta distinció Kathryn Bigelow, fa onze anys, per la pel·lícula En terra hostil.

Va rubricar l’èxit de Nomadland l’Oscar a la millor actriu per a Frances McDormand –tercer de la seva carrera–, que broda el paper de Fern, una dona que, després de perdre-ho gairebé tot, troba un nou escalf i un nou sentit en la vida en contacte amb altres persones que es troben en la mateixa situació. L’Oscar per al millor actor va ser per al veterà Anthony Hopkins, pel seu excel·lent paper com a víctima de l’alzheimer a El pare.

McDormand i Hopkins, actriu i actor d’esplèndid currículum, tots dos de pell blanca, van compartir palmarès amb l’intèrpret originari d’Uganda Daniel Kaluuya –que encarna el pantera negra Fred Hampton, assassinat per la policia el 1969–, i amb l’actriu sud-coreana Youn Yuh-jung, guardonada pel seu expressiu paper d’àvia a la pel·lícula Minari. Història de la meva família.

El cinema funciona, des de fa molts anys, com un producte cultural d’audiència global. És per tant lògic, i de justícia, que reconegui i tracti tots els aspectes de la realitat. I, també, que es fixi en cineastes i actors i actrius pertanyents a diferents tradicions, imprescindibles per encarnar i donar vida al món divers en què vivim tots plegats. Els Oscars sembla que en són conscients, i van obrint el focus a l’hora de premiar el talent en l’ampli món del cinema.