La Vanguardia (Català-1ª edició)
La CE demanda AZ pels retards en el lliurament de les vacunes
Demà hi haurà la primera audiència per decidir si s’ha violat el contracte
La lluita entre Brussel·les i AstraZeneca s’ha anat enverinant una setmana rere l’altra, un incompliment rere l’altre, amb sospites creixents que la farmacèutica prioritza el Regne Unit combinades amb comprovacions palpables que les dosis no arriben, fins que la Comissió Europea (CE) ha portat el cas als tribunals. La denúncia es basa en incompliment de contracte, un pas que es va fer divendres i que es va anunciar ahir.
“No s’han respectat alguns termes del contracte i l’empresa no ha aportat un pla fiable” per garantir que es corregeixi el retard en la distribució de les dosis, va dir el portaveu de la Comissió Europea, Stefan de Keersmaecker.
La primera audiència del cas s’espera demà, i a partir d’allà la Comissió Europea confia que la decisió es prengui al més ràpid possible d’acord amb la legislació belga, que és la que regeix en la regulació d’aquest contracte firmat a l’agost entre l’executiu comunitari i la firma AZ.
Va ser la setmana passada quan l’executiu comunitari ja va plantejar davant els països la possibilitat de fer aquest pas un cop es va veure la falta de resposta als seus requeriments perquè accelerés els lliuraments per complir amb el calendari. Una primera iniciativa al març d’enviar una carta per activar un mecanisme de resolució de conflictes no va donar cap resultat.
Segons el contracte, AstraZeneca havia de lliurar durant el primer trimestre 120 milions de dosis, i només en va aportar 30, i durant el segon, de les 180 compromeses, només preveu aportar-ne 70 milions. És a dir, en global només n’oferirà un terç de les previstes, i a més a més, amb sospites que està prioritzant el Regne Unit en els seus lliuraments. Precisament aquestes sospites són les que van motivar que la Unió Europea posés en marxa un mecanisme de supervisió de l’exportació de vacunes. Qualsevol exportació ha de ser comunicada i autoritzada, una fórmula que s’aplica a tots, però que va arrencar per l’actuació d’AstraZeneca, convertida en la gran incomplidora.
Aquests incompliments, a part d’alguns efectes secundaris de la vacuna d’AstraZeneca, amb casos rars de trombosis, han fet que Brussel·les hagi decidit confiar bàsicament en Pfizer com el seu gran proveïdor, per al present i també per al futur. Ja ha començat a negociar la compra amb aquesta farmacèutica de 1.800 milions de dosis per als dos anys següents. Mentrestant, amb AstraZeneca no ha activat l’opció que tenia per comprar 100 milions de dosis suplementàries.
Per la seva part, la farmacèutica va reaccionar de manera ràpida amb un comunicat en què defensa la seva actuació i considera que la denúncia no té base. La primera justificació que al·leguen és la complexitat del procés. “Estem progressant en els desafiaments tècnics i els nostres resultats estan millorant, però el cicle de producció de vacunes és molt llarg, i això significa que aquestes millores tarden temps a convertir-se en un augment en les dosis de vacunes acabades”, diu AstraZeneca al comunicat.
El segon argument que es guarden, però que de ben segur faran servir en el procés judicial, és l’anomenada clàusula del “millor esforç raonable”, que AstraZeneca interpreta que relativitza l’exigència de compliment del que es va subscriure. És un apartat que es va incloure de manera idèntica als contractes amb altres farmacèutiques perquè en el moment de firmar-se encara no se sabia si s’aconseguiria una vacuna eficaç ni quan. Però Brussel·les considera que aquesta clàusula no ho cobreix tot, i no justifica un incompliment tan enorme i repetit.
De moment, la posició d’AstraZeneca és que “hem complert plenament amb el contracte amb la Comissió Europea i ens defensarem de manera ferma davant els tribunals. Creiem que aquesta denúncia no té base i donem la benvinguda a aquesta oportunitat per resoldre aquesta disputa tan aviat com sigui possible”.
La farmacèutica creu que la denúncia no té base i que estan progressant en el procés de fabricació