El Suprem rebaixa la condemna a Juana Rivas però entrarà a la presó

Irene Montero i col·lectius feministes lamenten una sentència “injusta”

La ministra Irene Montero escrivia ahir al seu compte de Twitter que la condemna a Juana Rivas “continua sent una alerta de com és de necessària la perspectiva de gènere en la justícia”. La titular d’Igualtat lamentava així la sentència del Tribunal Suprem, que rebaixa la condemna de cinc a dos anys i mig de presó. Malgrat aquesta rebaixa, la mare acusada de sostreure els seus dos fills haurà d’entrar a la presó. Així mateix, el Suprem confirma la inhabilitació durant sis anys per exercir la pàtria potestat.

Rivas estava acusada d’un delicte de sostracció dels seus dos fills arran dels fets que van tenir lloc l’estiu del 2017. La mare es va estar llavors en un lloc desconegut amb els seus dos fills per evitar lliurar-los al pare considerant que així els protegia del maltractament del progenitor, Francesco Arturi, de nacionalitat italiana. L’exparella de Juana Rivas havia estat condemnat el 2009 per maltractaments i ella el va tornar a denunciar el 2016. Després de diversos requeriments perquè lliurés els fills, hi va accedir un mes després.

La Plataforma 8-M i 25-N per la Igualtat i contra la Violència de Gènere recordava ahir que a Itàlia encara hi ha una investigació en curs contra Arcuri per suposats maltractaments contra els seus fills. I que s’està fent una perícia en l’àmbit civil que anul·la l’acusació contra Rivas basada en una “inexistent síndrome d’alienació parental”. La plataforma subratlla que la sentència és “tremendament injusta”, ja que la justícia espanyola no va atendre la petició de Rivas quan va actuar “moguda per la necessitat de protegir els seus fills”.

El Tribunal Suprem ha rebaixat la condemna a Juana Rivas de cinc anys a dos anys i sis mesos de presó per un delicte de sostracció de menors, una pena que comporta l’ingrés en un centre penitenciari. La Sala Penal, reunida en ple, va dictar una sentència en què estima parcialment el recurs de la mare i li rebaixa la pena a la meitat considerant que, tot i que van ser dos els menors sostrets, va cometre un únic delicte i no pas dos, com sí que sostenia, en canvi, l’Audiència de Granada, una tesi que defensen tres magistrats que han formulat un vot particular.

El tribunal explica que, quan en un mateix acte són alguns els menors traslladats o retinguts, no es produeix un concurs de delictes, sinó un de sol perquè es lesiona el dret de custòdia del progenitor amb qui el menor conviu (amb independència del nombre de menors sostrets) i la pau en les relacions familiars.

D’aquesta manera acull el motiu de Rivas que el delicte de sostracció de menors protegeix els drets del pare i no de cada un dels menors, ja que trenca el dret del progenitor.

Malgrat aquesta rebaixa, els col·lectius feministes lamenten la condemna i la ministra Montero va indicar també el deure pendent des de les institucions “de reparar les mares que són perseguides per protegir les seves filles i fills de la violència de gènere. No descansarem –subratllava– fins a fer-ho realitat”.

La plataforma feminista denunciava que al final és ella la condemnada mentre els seus fills “viuen a Itàlia un autèntic malson”.

A la mare, que no va lliurar els seus fills al pare al·legant maltractament, se li nega la pàtria potestat