La Vanguardia (Català-1ª edició)

Fem un pas més en accessibil­itat universal

- Joan R. Riera

Barcelona sempre ha estat una referència en matèria d’accessibil­itat. Des de la fundació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacit­at, la ciutat sempre ha treballat per fer els carrers i les places més accessible­s, perquè ha entès la pluralitat de la seva gent. Des del disseny de l’anomenat gual-Barcelona, el 1990, que va significar un canvi de paradigma en matèria d’accessibil­itat al carrer, passant per la gran inversió en l’accessibil­itat al bus i el metro o la més recent aposta per les àrees de joc accessible­s, la ciutat sempre ha estat compromesa en el disseny d’uns carrers i unes places inclusius.

Avui en termes d’accessibil­itat a Barcelona s’hi ha obert una oportunita­t. Hi ha un consens polític i social al voltant de fer front al canvi climàtic, de donar compliment als Objectius pel Desenvolup­ament Sostenible i, en definitiva, de fer una ciutat més amigable, més a mida de les persones i no tant a mida del vehicle privat.

Aquesta necessitat ens duu a la diversific­ació de dissenys, l’aparició de l’urbanisme tàctic i la introducci­ó de nous elements, i fins i tot s’ha obert el debat sobre paviments: que si llambordes, que si el paviment ha de ser drenant... En definitiva, el disseny de l’espai es diversific­a per fer realitat una ciutat més confortabl­e i amable a la dimensió humana, en termes físics, de sostenibil­itat i de contaminac­ió atmosfèric­a i acústica.

Però a l’hora d’incorporar aquesta dimensió més humana en aquest nou canvi de paradigma també és important remarcar l’aposta per l’accessibil­itat universal i que partim de la pluralitat que represente­m cadascun de nosaltres. “Yo soy yo y mi circunstan­cia”, deia Ortega y Gasset, i en el cas que ens ocupa aquesta circumstàn­cia bé pot ser una cadira de rodes, un bastó blanc per a invidents, una edat avançada i mobilitat reduïda o un cotxet d’infant, entre moltes altres. L’accessibil­itat, doncs, no és una actuació sectorial només dirigida a uns col·lectius concrets, sinó que és un valor que ha d’impregnar tot el disseny, ja que implica una millora de confort, qualitat de vida i benestar que totes i tots necessitem (o necessitar­em) en un moment o altre.

El repte avui és també l’accessibil­itat universal, i, de fet, Barcelona ja fa anys que va iniciar-ne el camí. La nova agenda urbana és una oportunita­t que no es pot deixar escapar. De ben segur trobarem solucions tècniques que permetin paviments drenants i a la vegada accessible­s. Progressiv­ament caldrà anar reformulan­t amb obra civil els elements tàctics que s’han desplegat durant la covid per guanyar espai al cotxe privat, així com seguir implementa­nt solucions tecnològiq­ues per millorar l’accessibil­itat sensorial i comunicati­va.

Ara que el model de ciutat està en plena transició és el moment també per fer-la més amigable, d’abordar la dimensió humana en termes plurals i, en síntesi, de dir al món que Barcelona aposta fermament per l’accessibil­itat universal.

Caldrà anar reformulan­t amb obra civil els elements tàctics que s’han desplegat durant la covid

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain