Fem un pas més en accessibilitat universal

Barcelona sempre ha estat una referència en matèria d’accessibilitat. Des de la fundació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, la ciutat sempre ha treballat per fer els carrers i les places més accessibles, perquè ha entès la pluralitat de la seva gent. Des del disseny de l’anomenat gual-Barcelona, el 1990, que va significar un canvi de paradigma en matèria d’accessibilitat al carrer, passant per la gran inversió en l’accessibilitat al bus i el metro o la més recent aposta per les àrees de joc accessibles, la ciutat sempre ha estat compromesa en el disseny d’uns carrers i unes places inclusius.

Avui en termes d’accessibilitat a Barcelona s’hi ha obert una oportunitat. Hi ha un consens polític i social al voltant de fer front al canvi climàtic, de donar compliment als Objectius pel Desenvolupament Sostenible i, en definitiva, de fer una ciutat més amigable, més a mida de les persones i no tant a mida del vehicle privat.

Aquesta necessitat ens duu a la diversificació de dissenys, l’aparició de l’urbanisme tàctic i la introducció de nous elements, i fins i tot s’ha obert el debat sobre paviments: que si llambordes, que si el paviment ha de ser drenant... En definitiva, el disseny de l’espai es diversifica per fer realitat una ciutat més confortable i amable a la dimensió humana, en termes físics, de sostenibilitat i de contaminació atmosfèrica i acústica.

Però a l’hora d’incorporar aquesta dimensió més humana en aquest nou canvi de paradigma també és important remarcar l’aposta per l’accessibilitat universal i que partim de la pluralitat que representem cadascun de nosaltres. “Yo soy yo y mi circunstancia”, deia Ortega y Gasset, i en el cas que ens ocupa aquesta circumstància bé pot ser una cadira de rodes, un bastó blanc per a invidents, una edat avançada i mobilitat reduïda o un cotxet d’infant, entre moltes altres. L’accessibilitat, doncs, no és una actuació sectorial només dirigida a uns col·lectius concrets, sinó que és un valor que ha d’impregnar tot el disseny, ja que implica una millora de confort, qualitat de vida i benestar que totes i tots necessitem (o necessitarem) en un moment o altre.

El repte avui és també l’accessibilitat universal, i, de fet, Barcelona ja fa anys que va iniciar-ne el camí. La nova agenda urbana és una oportunitat que no es pot deixar escapar. De ben segur trobarem solucions tècniques que permetin paviments drenants i a la vegada accessibles. Progressivament caldrà anar reformulant amb obra civil els elements tàctics que s’han desplegat durant la covid per guanyar espai al cotxe privat, així com seguir implementant solucions tecnològiques per millorar l’accessibilitat sensorial i comunicativa.

Ara que el model de ciutat està en plena transició és el moment també per fer-la més amigable, d’abordar la dimensió humana en termes plurals i, en síntesi, de dir al món que Barcelona aposta fermament per l’accessibilitat universal.

Caldrà anar reformulant amb obra civil els elements tàctics que s’han desplegat durant la covid