Uns Oscars circumstancials

Chloé Zhao fa història com la primera millor directora no blanca en una gala que va destacar la diversitat i va tenir un final abrupte

Francesc Peirón Nova York

Els Oscars del 2021 han fet història per diverses circumstàncies, i no totes són precisament bones. El xou s’enfonsa, i això no ho salva ni el pop més humà que s’ha vist mai en una pantalla. Moby Dick deu treure foc pels queixals.

La gala de la covid, de l’streaming a casa, dels cinemes sense cinema i de les mobilitzacions contra el racisme i la brutalitat policial als Estats Units –temes molt presents durant la nit– serà recordada perquè Chloé Zhao, nascuda a la Xina, educada a Anglaterra i establerta als Estats Units, es va emportar la grossa duplicada pel seu Nomadland, millor pel·lícula i millor direcció.

És la segona dona, després de Kathryn Bigelow per En terra hostil (lliurament del 2010), que obté aquest palmarès, amb la diferència que Zhao encara ha trencat més sostres de vidre pel fet de ser la primera dona i, a més a més, no blanca que ho aconsegueix. En lloc de congratular-se, el Govern de Pequín va fer el possible i l’impossible per censurar i amagar la seva cineasta.

Hauria estat un tancament de vetllada magnífic veure sobre l’escenari la tropa dels nòmades moderns que habiten en caravanes, d’una banda a l’altra, buscant-se la vida, en una reflexió agredolça del somni americà. Sentir Zhao parlar de resiliència, d’esperança i de “la veritable bondat” i Frances McDormand, que havia guanyat l’estatueta per la seva interpretació, expressant confiança en la tornada a les sales i la pantalla gran, “colze a colze”.

Tot i això, els productors de la cerimònia, encapçalats per Steven Soderbergh, guanyador fa uns quants anys per Traffic i amant de l’acció, seran recordats pel final menys hollywoodià imaginable. El pitjor.

Van voler donar un caràcter fílmic a la festa, i va acabar de manera abrupta en un gran fiasco.

Els mitjans dels EUA consideren que els Oscars d’aquest any han destacat la diversitat, després de les campanyes del 2015 i el 2016, en què es va denunciar que aquestes distincions eren “completament blanques”. I ara el país està des del 2020 agitat per la mort de George Floyd, l’home negre que va exhalar l’últim sospir sota el genoll del policia blanc Derek Chauvin, considerat culpable gràcies a un vídeo de 9,29 minuts. Així que nou de les vint nominacions per interpretacions les havien rebut no blancs. Però no han estat tan diversos com s’esperava.

A part de la victòria de Zhao, que estava assegurada, precedida per un pas arrasador en diversos certàmens com els Globus d’Or, les apostes dels Estats Units donaven per fet el pòquer de color, que consistia que els quatre premis interpretatius serien per a actors no blancs. La cosa va començar bé. Daniel Kaluuya va guanyar l’Oscar al millor secundari per la seva pantera negra Fred Hampton a Judas y el mesías negro. Va mostrar agraïment al personatge –“M’ha ensenyat com estimar-me a mi mateix”– i va provocar alegria en la concurrència. “És increïble; el meu pare i la meva mare van tenir sexe, impressionant, i ara jo soc aquí, feliçment viu”, va dir de broma.

També va guanyar com a secun

EL REPORTATGE COMPLET SOBRE L’AUDIOLLIBRE A

www.lavanguardia.com/cultura