La igualtat als Oscars

Qualsevol, independentment d’on visqui i de la llengua que parli, pot escoltar a partir d’ara La Divina Comèdia, de Dante Alighieri. El Govern italià acaba de posar a disposició del públic universal un audiollibre del magne poema, en 33 idiomes (entre els quals el català i el castellà). El regal forma part dels actes que commemoren el VII centenari de la mort de l’autor. / Fernando García

FAcadèmica de Hollywood i productora

a un parell d’anys vaig rebre la notícia de la nominació a l’Oscar de Madre amb Rodrigo Sorogoyen, Marta Nieto i gran part de l’equip del curtmetratge. El moment va ser màgic. Vam saltar d’alegria, ens vam abraçar i ho vam celebrar fins ben entrada la nit. Setmanes després vam anar a Los Angeles per gaudir de la gala, de l’espectacle i de les festes posteriors envoltats d’amics i molta gent.

Aquest any, en plena pandèmia, va arribar una segona nominació. Tot un somni. Aquesta vegada va ser per al documental El agente topo, i les circumstàncies no podien ser més diferents: des de casa i sola, però no per això menys emocionant. De la cerimònia n’he gaudit des de la sala d’estar, sense amics ni festes, però profundament feliç de formar part d’una pel·lícula tan especial. És un orgull que aquest homenatge a la nostra gent gran hagi arribat tan lluny i hagi commogut tants espectadors. Aquest projecte va arrencar amb les 4 M: Maite Alberdi, Marcela Santibáñez, Marisa Fernádez Armenteros i jo, María del Puy Alvarado. Després s’hi van anar afegint més socis fins a armar una coproducció de cinc països. És curiós com al principi em sorprenia trobar a les reunions tres dones més liderant la pel·lícula. Per desgràcia, aquesta falta de presència femenina és habitual i no és exclusiva del sector del cinema. Segons l’informe del CIM del 2019, al nostre país només un 30% dels càrrecs de responsabilitat els ocupen dones.

Per fortuna, la recent edició dels Oscars ha estat la que ha tingut més presència femenina de la història. Un gir positiu cap a la igualtat: 74 nominacions per les 66 de l’edició passada. De fet, dues d’aquestes nominacions van ser a la categoria de millor direcció: Chloé Zhao per Nomadland, que s’ha convertit en la segona dona i la primera asiàtica que guanya l’Oscar com a directora, i Emerald Fennell per Una joven prometedora. Que dues dones siguin nominades en aquesta categoria és poc habitual. Precisament quan fets com aquests ens deixin de sorprendre i deixin de ser notícia, la igualtat serà més a prop que mai. Fins aleshores, no. Maite Alberdi i Marcela Santibáñez, directora i productora d’El agente topo, també han fet història, ja que són les primeres dones xilenes nominades. A més, la pel·lícula ha estat l’única llatinoamericana i en castellà de la cerimònia.

Aquests exemples ens demostren que de mica en mica les professionals anem ocupant llocs de més responsabilitat i trenquem així els sostres de vidre i creem referents. No soc experta en igualtat de gènere, però sí que parlo des de la meva pròpia experiència després de 15 anys al capdavant de la productora Malvalanda, de què soc fundadora.

Durant aquest temps he experimentat com parlar de temes com el feminisme o la discriminació positiva genera molt de debat, incomoditat i de vegades crispació. És habitual que només ens preguntin a nosaltres sobre la situació de la dona en la indústria, però personalment m’interessaria que el debat anés més enllà i que cada vegada hi hagués més companys homes opinant sobre això. Perquè és un camí que hem de recórrer plegats.

De mica en mica les professionals anem ocupant llocs de més responsabilitat i trenquem els sostres de vidre