La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una gala que no s’oblidarà amb facilitat
El caos final fa més peculiar la cerimònia rodada per Soderbergh
Recordeu els fantàstics curts amb què solia començar la gala dels Oscars, moltes vegades protagonitzats per un Billy Crystal que saltava d’una de les pel·lícules nominades a una altra? O aquella vegada que va marxar de l’escenari a cavall? I quan Ellen DeGeneres es va fer una selfie amb alguns dels actors més famosos de Hollywood? Malgrat que la gala de 93a edició dels Oscars no va tenir més sorpreses, segurament d’aquí uns quants anys es recordarà com la més inusual de totes. Si alguna cosa va quedar clara després de tres hores i mitja plenes de llargs discursos llegits del teleprompter va ser que no hi va haver res tradicional.
Potser el moment més emotiu va ser quan Bryan Cranston va aparèixer en un desert teatre Kodak de Hollywood, el mateix on s’ha celebrat la gala des que es va inaugurar, el 2001, i va recordar per què aquest any no s’hi havia pogut fer. La major part de la cerimònia va tenir lloc a l’espai que ocupaven les taquilles de la principal estació de tren de Los Angeles, Union Station, que ha aparegut en pel·lícules com Blade runner, Atrápame si puedes i El cavaller fosc: La llegenda reneix i que gràcies a una decoració similar a la dels Globus d’Or va permetre distanciar els presents. I, tot i que la nova realitat amb què hem de conviure ja es va notar a la diminuta catifa vermella,
Maricel Chavarría
Quan va ser que l’Acadèmia de Hollywood va deixar de calcular i compensar les edats de les actrius premiades en una cerimònia dels Oscars? Ja fos en la categoria d’actriu principal o en la de secundària, l’estatueta sempre era per a un bombó que alegrés la vista i acaparés les càmeres. I, oh, sorpresa! Aquest cop són totes dues meravellosament madures. Són persones abans que cossos. Dones sàvies abans que repentinades. Frances McDormand (63) i la sud-coreana Yuh-jung Youn (73), totes dues lluminoses, estableixen un precedent en què els pocs periodistes que hi havia entrevistaven des de lluny els nominats, alguns dels millors moments de la nit van coincidir amb la desaparició d’aquella distància, que ho va canviar tot.
Yuh-jung Youn, la coreana que va
2017, quan Warren Beatty i Faye Dunaway van dir el nom de la guanyadora a la millor pel·lícula que no tocava, per una mala estratègia de l’organització. Pensant-se que el guardó al millor actor seria per a Chadwick Boseman, van decidir canviar l’ordre tradicional en el lliurament dels premis per tancar la gala
Joaquin Phoenix
A Londres apareixien en el que semblava un cinema i els de París i Roma feia la sensació que eren en un terrat
amb un homenatge pòstum al protagonista de Black Panther, però per a sorpresa de tothom l’Oscar va ser per a Anthony Hopkins, que no hi va assistir. Després d’uns segons de dubte en què només hi havia la seva foto, DJ Questlove va fer de mestre de cerimònies i va tancar una gala certament peculiar.