La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els Oscars del badall
Directora del BCN Film Fest presentava la seva versió del Che, amb Benicio del Toro. Inexplicable. S’han de guardar les distàncies, però no tant.
Laura Olaizola, incansable cap de premsa, recordava a les xarxes l’any que vam ser a
Los Angeles amb Borja Cobeaga i Mariví Bilbao, i vam xerrar al Roosevelt, l’hotel on va començar tot fa més de noranta anys. L’adrenalina dels Oscars in situ, que he tingut la fortuna de viure quatre vegades, no és comparable amb res. Viure els moments previs en superhotels amb Alberto Iglesias, amb Fesser o Nacho Vigalondo; la festa after més divertida amb Guillermo del Toro i l’equip d’El laberinto del Fauno, Maribel Verdú inclosa, per primer cop amb l’Oscar, i comprovar quant pesa quan el va guanyar Amenábar per Mar adentro; gaudir quan la Penélope va tocar el cel i va patir per trobarse amb Bardem al Chateau Marmont travessant una ciutat embotellada durant la nit més infernal per circular-hi. Moments i sensacions irrepetibles que vam trobar a faltar i no només perquè no hi vam anar. On ha quedat l’emoció, l’adrenalina dels Oscars? Tant hem canviat? Encara que hagi guanyat Otra ronda, segurament faltava el bàrman que sabés moure bé la coctelera. te a dels premis.
Una altra de les tàctiques que s’ha recuperat en aquesta catifa vermella dels Oscars és la de fer servir els vestits per llançar un missatge. Repassar cada detall i accessori dels posats de les celebritats com si es tractés d’una recerca del tresor és el passatemps preferit dels internautes durant la gala. El més potent va arribar amb els directors de Dos completos desconocidos, Travon Free i Martin Desmond Roe. Els cine