Griezmann surt de la cova

El francès, ben integrat al grup, despunta després de veure’s suplent al clàssic

Des que va canviar l’Atlètic pel Barcelona l’estiu del 2019, a Antoine Griezmann se li han atribuït diversos defectes. Des de superflu fins a insuls. Des de frívol fins a conformista. Res més lluny de la realitat. Les aparences enganyen. Sobretot aquesta temporada, la segona com a blaugrana. El davanter francès, la cuirassa del qual per protegir-se de la pressió ha estat una arma de doble tall per a ell perquè transmet una imatge de poc implicat, està començant a sortir de la closca, de la cova.

Al vestidor ja s’havia deixat anar en el dia a dia. A la gespa li ha costat més. Primer per resultar sospitós a part de la grada després de la negativa televisada del 2018. Després perquè ha hagut de buscar-se el seu propi lloc en diversos esquemes. “He tingut tres entrenadors en poc més d’un any”, va lamentar. Finalment, l’estabilitat ha fet efecte. Per primera vegada ha encadenat tres partits seguits marcant i, amb 18 dianes, ja ha superat les 15 de la 2019-2020.

A Vila-real es va veure un Griezmann diferent. Va xutar cinc vegades, més que ningú, i va marcar els dos gols del triomf a La Cerámica. Per fi s’entenen les seves desmarcades.

Quan es rasca la superfície, apareix un jugador resistent que podria acabar amb prop d’un centenar de partits a les seves dues primeres campanyes –de moment en suma 93– i, si bé a primer cop d’ull no encaixaria en el perfil d’un rebel, sí que té una personalitat que no es rendeix i lluita per triomfar.

Moltes vegades li ha vist l’orella al llop. Cap com quedar-se fora dels dos partits contra el Sevilla i de l’últim clàssic de Valdebebas. En totes tres ocasions Koeman va apostar per Dembélé. Griezmann ha reaccionat, tot i que aquest estiu un dels dos francesos (a més de Coutinho) podria ser sacrificat i entrar en alguna operació per intentar l’arribada d’un altre crac. Aliè als rumors, ell defensa que és un orgull jugar al Barça.

Igual que li ha passat a l’equip de Koeman, Griezmann ha anat de menys a més. I el cert és que tots dos començaven d’unes expectatives molt baixes. No s’ha d’oblidar que el francès va acabar sent suplent amb Setién a Lisboa.

El curs passat no anaven desencaminades les crítiques. No va marcar en les dues visites a San Mamés, ni a Dortmund ni a San Siro, ni en el retorn al Metropolitano, ni el dia de grans rivalitats al derbi de Cornellà ni al clàssic del Bernabeu. De fet, gairebé es pot considerar que la seva millor nit va ser a Eivissa a la primera ronda de la Copa del Rei contra un Segona B.

Res a veure amb el seu rendiment actual. Com tot el bloc, va arrencar al ralentí i sumava 5 gols en els 19 primers matxs (marcava cada quatre partits). Però des de l’1 de gener veu porteria en una de cada dues actuacions (13 gols en 26 duels).

Griezmann, que acaba de fer 30 anys, ja no és tan insuls ni sonso. Sobretot perquè té dos dons que li fan la vida més fàcil al seu equip.

El primer és que tendeix a aparèixer molt a domicili. No s’amaga quan juga de visitant. Bon coneixedor de la Lliga –després d’11 temporades a Primera–, 13 dels 18 gols que ha celebrat han estat lluny del Camp Nou, fet que el Barcelona agraeix, ja que històricament –potser menys ara que es juga a porta tancada– als blaugrana sempre els ha costat segons quins estadis. Messi, per la seva banda, ha marcat 14 dels seus 33 gols lluny del Camp Nou. Així, el francès és un complement ideal per al capità.

Però hi ha un altre indicador que revaloritza el paper de Griezmann aquesta campanya. 13 de les seves dianes han estat decisives, ja siguin per obrir la llauna, per posar el Barça per sobre al marcador o per empatar el partit. En tot el curs el francès només ha celebrat cinc gols intrascendents (Getafe, Osca, el quart al Granada a la Lliga, Osasuna i Dinamo de Kíev).

“Si vas a Barcelona seràs un més”, se sent dir a la seva parella, Erika, durant el docureality La decisión. Diumenge després de marcar el segon gol al Vila-real a La Ceràmica Leo Messi va ser el primer a arribar a felicitar-lo. L’argentí, d’un salt, li va pujar a l’esquena. Una prova que ja no és un més.

El davanter està fent la vida més fàcil al Barça: ha fet 18 dianes, 13 de les quals decisives