“La meva poca fe és només per a la gent honesta que no té pàtria”

D’on ve la seva família? Jordi Pujol ho pregunta sempre: del Matarranya. La nostra Toscana! Pujol em beneeix com a català integral perquè allà parlen català, que anomenen chapurreau. Però jo soc de l’Eixample, i no podria viure en cap altre lloc.

Evoqui una escena de la seva infantesa. Cinema Oriente, estiu: pel·lícula de l’Oest, es descorre el sostre... i veig les estrelles.

Cinema d’estiu en ple Eixample! Després va ser cinema X, avui sex shop: el món va a pitjor, però no penso dramatitzar..., considerant que venim d’Auschwitz.

Què volia ser de gran?

Historiador. D’història en parlo amb Jordi Pujol: que si Pétain, que si De Gaulle, que si el kàiser Guillem II era o no era homosexual... Ah, quines xerrades més bones!

Des de quan es coneixen Pujol i vostè?

El 1976 jo tenia 18 anys, era grum a Banca Catalana... i em va tocar portar-li un sobre. Em va preguntar el meu cognom, d’on era...

Què pensava vostè de Jordi Pujol?

Que era un burgès i un borde. De jove no hi havia ningú més a l’esquerra que jo.

Quina impressió li va quedar de Pujol? Un home sol.

I quina impressió té avui de Pujol?

Un home sol.

Té molta família, per això.

Però no té grans aptituds com a pare, marit, oncle, germà: en té únicament per a les idees, la política, la història...

Quan va tornar a tractar-lo?

Vaig treballar als noranta en una institució de la Generalitat i em va tocar escriure-li un discurs: amb prou feines el va retocar (només va canviar “Espanya” per “Estat espanyol”). I, ja des del 2012, com a advocat, he portat casos seus i de la seva família.

Per cert, hi haurà judici a la família Pujol com a “organització criminal”...

Una collonada: que dos familiars delinqueixin... no implica previ concert per delinquir.

Què ha estat el més dur per a Pujol?

U: somiava que el seu fill Oriol el succeís, i es va enfonsar quan el va veure apartat de la política pel cas ITV... I dos: difondre la seva pròpia confessió pública el juliol del 2014.

Demanava perdó per ocultar calers.

Li vaig desaconsellar confessar, que aquí només perdonem els morts! Va tirar endavant.

CÉSAR RANGEL