Continguem la respiració

Portugal ha estat el primer país que ha fet els deures i ha lliurat el projecte de pla de recuperació econòmic a la Comissió Europea. La resta ha anat presentant les respectives cartes als Reis d’Orient en actes i conferències de tota mena, abans del lliurament formal en els propers dies. Els ministres econòmics de França i Alemanya van optar ahir per fer una presentació conjunta de forma virtual (des de París i Berlín) per demostrar que van plegats i que són els països dominants en l’àmbit europeu. Espanya enviarà finalment les 2.000 pàgines del pla aquest divendres, l’últim dia fixat per fer-ho, però la Comissió ja havia decidit allargar el termini amb l’argument que l’important era la qualitat i no la rapidesa.

A partir de divendres, per tant, arriba el moment de contenir la respiració i esperar que després de tants mesos de debat sobre la importància dels polèmics fons, el Govern central obtingui el vistiplau de Brussel·les per poder disposar ja d’unes primeres partides (27.000 milions) abans d’acabar aquest any. El país s’ho juga absolutament tot en aquest examen que hauria de durar no més enllà de dos mesos. No hi havia hagut mai tants diners per repartir i tantes expectatives generades. Si fem cas a l’Executiu, els fons seran la gran panacea que rellançarà i transformarà l’economia espanyola, i si escoltem l’oposició, serà una gran oportunitat perduda. Entremig se situen les empreses i els particulars ansiosos per saber si hi haurà diners per a tothom.

El Consell de Ministres va aprovar ahir el pla que aspira a canalitzar 140.000 milions fins al 2.026. De totes maneres, la vicepresidenta segona, Nadia Calviño, ho té molt clar i vol que Espanya executi el pla en tres anys, en lloc dels sis que marca el projecte. L’optimisme de què ha fet gala sempre el Govern central, i especialment el president, Pedro Sánchez, ha estat constant en tots aquests mesos davant el recel de patronals i organitzacions sectorials. Ara ja no hi ha marxa enrere. I tant de bo l’encertin també la resta de països europeus.

La Xina i els EUA no ens esperen.