Sense permís per matar

França es veu forçada a canviar la llei davant les protestes per un crim antisemita

AFrança, que allotja la comunitat jueva més nombrosa d’Europa i conserva en la memòria històrica el cèlebre cas Dreyfus i les persecucions durant el règim de Vichy i l’ocupació alemanya, li han faltat reflexos per evitar la impunitat per un execrable crim antisemita comès el 2017. Ni el Govern ni el Parlament no van saber reaccionar a temps per impedir que els francesos de religió jueva –i molts altres ciutadans sensibles– sentissin que s’ha comès una gran injustícia.

Diumenge passat, just el mateix dia en què milers de persones es manifestaven a París i en altres ciutats com Marsella, Bordeus o Estrasburg per protestar pel cas de Sarah Halimi, el ministre de Justícia, Eric Dupond-Moretti, anunciava la pròxima presentació d’un projecte de llei que faci més difícil exonerar un assassí com el que va segar la vida de la sexagenària metgessa jueva fa quatre anys. El fet d’estar sota l’efecte de les drogues no ha de suposar automàticament quedar eximit de responsabilitat penal.

Els fets, brutals, van succeir en la matinada del 4 d’abril del 2017 i es van produir en el context de l’onada d’atemptats gihadistes que havia colpejat França des del gener del 2015 i d’una sèrie d’atacs antisemites que es van encavalcar amb l’ofensiva terrorista o la van precedir. Un jove originari de Mali, Kobili Traoré, gran consumidor de cànnabis i amb múltiples antecedents i condemnes, va penetrar al pis de la seva veïna jueva, la va colpejar amb acarnissament i la va llançar pel balcó al crit de “Al·là és el més gran!” o “¡He matat Satanàs!”.

Els peritatges psiquiàtrics van concloure que Traoré va actuar sota “un rampell delirant”, per efecte de la droga, cosa que no li va permetre tenir consciència del que feia. Això va impedir que fos jutjat. Després d’una llarga guerra jurídica, el Tribunal de Cassació –equivalent al Suprem a Espanya– va ratificar el 14 d’abril passat que no era procedent fer un judici per la pertorbació mental de l’autor del crim.

Davant la resposta indignada de la comunitat jueva i de polítics de diverses tendències, el mateix president de la República, Emmanuel Macron, es va veure obligat a prendre-hi cartes, instant un ràpid canvi de la llei per evitar que situacions similars es repeteixin en el futur. Segons el ministre DupontMoretti, el projecte de llei es presentarà a finals de maig. “Aquesta història tràgica que ens ha marcat a tots farà avançar el nostre dret”, va assenyalar el titular de Justícia. Dupont-Moretti va advertir, tot i això, que la nova legislació establirà garanties perquè no hi hagi abusos en sentit contrari. “França no jutjarà mai els bojos”, va puntualitzar.

“La droga no pot ser un permís per matar –va declarar el portaveu del Govern, Gabriel Attal–. Així que, en efecte, cal canviar la llei”. La irresponsabilitat penal pel consum d’estupefaents en assassinats tan brutals com el de Halimi “és una cosa totalment inacceptable”, segons el portaveu. “Aquest cas provoca una emoció extremadament forta en tots els francesos”, va afegir Attal.

Le Figaro va recordar ahir que el Govern no es va prendre seriosament l’assumpte i ha anat a remolc dels esdeveniments. El diari va citar el testimoni de la senadora centrista Nathalie Goulet, que fa ja 15 mesos, el gener del 2020, va proposar una modificació en la responsabilitat penal que no va arribar a plasmar-se. Un dels arguments de Goulet era el dret comparat, com la situació a Alemanya i França, on un estat ebri voluntari o el consum de droga no significa impunitat. Si s’hagués fet la reforma, s’hauria evitat l’escàndol i un greuge més a una comunitat jueva sempre inquieta per les amenaces latents.

“Aquesta història tràgica ens ha marcat a tots i farà avançar el nostre dret”, diu el ministre de Justícia