La Vanguardia (Català-1ª edició)

Els sis xinesos del ‘Titanic’

Un documental prova de fer justícia als superviven­ts oblidats del naufragi més famós

- ISMAEL ARANA Hong Kong. Correspons­al

El cinema i els seus entrellats són font inesgotabl­e d’anècdotes. Una de les últimes explica que, durant el rodatge de Titanic (1997), James Cameron va filmar el rescat d’un passatger xinès que amb prou feines s’aguanta sobre una taula a la deriva. L’escena, de poc més de 30 segons, va ser eliminada del metratge estrenat als cinemes. Tot i així, li va servir d’inspiració per a la seqüència final, en què la parella protagonis­ta s’aferra a un tros de fusta per sobreviure a les glaçades aigües on es va enfonsar el transatlàn­tic.

El que molts desconeixi­en fins ara és que la seqüència eliminada està basada en un fet real. L’home en qüestió es deia Fang Lang, i és un dels sis ciutadans xinesos que el 1912 van sobreviure al naufragi més famós de la història. Es van salvar, però allò no va suposar el final de les penúries. Tan sols 24 hores després d’arribar a Nova York a bord del Carpathia –el primer vaixell en arribar a la zona del desastre–, van ser expulsats partint de la llei d’Exclusió Xinesa, que prohibia l’entrada d’immigrants del país asiàtic als Estats Units. Després se’ls va perdre el rastre.

Ja ha passat més d’un segle d’allò. Des d’aleshores, l’enfonsamen­t i les peripècies dels seus protagonis­tes han estat esbudellad­es fins a l’extenuació en museus, films, quadres, llibres i una infinitat d’obres. Ara un documental acabat d’estrenar prova de fer-li justícia a aquell sextet oblidat. Es tracta de The Six, una obra d’Arthur Jones i Steven Schwankert en què donen veu i rostre a unes vides modelades per la discrimina­ció racial i les polítiques migratòrie­s. “Un trist recordator­i que avui dia ens enfrontem a problemes que ja vam tenir fa més de cent anys”, critiquen, amb referència al recent augment d’atacs racistes contra membres de la comunitat asiàtica.

La presència d’aquells sis homes, mariners amb passatges de tercera classe a la recerca de feina en terres americanes, va passar desaperceb­uda durant el viatge. Però mentre que la majoria dels superviven­ts van rebre elogis de la premsa, els sis xinesos –dos més van morir en el naufragi– van ser vilipendia­ts sense remei. Hi va haver qui els va titllar de polissons malgrat que tenien bitllet. D’altres els van acusar d’ocultar-se sota els seients del bot salvavides o, pitjor encara, de disfressar-se de dones per beneficiar-se del “dones i nens primer”. “Van ser històries inventades per la premsa i el públic”, va resumir a la BBC l’historiado­r Tim Maltin, un fet que el documental corrobora.

Després de ser expulsats dels EUA, els sis homes van ser enviats a Cuba. Una vegada allà, van trobar la manera de recalar al Regne Unit, on hi havia escassetat de mariners pels allistamen­ts a l’exèrcit en vigílies de la Primera Guerra Mundial. Al país europeu, un d’ells (Chang Chip) va morir de pneumònia el 1914. La resta va continuar treballant, i fins i tot hi va haver qui va fundar la seva pròpia família.

Així van continuar fins al 1920, quan la greu recessió que va assolar el país va provocar un rebuig dels immigrants com ells, que ja no eren ben rebuts. Llavors els seus camins van divergir. Ah Lam va ser deportat a Hong Kong.

Ling Hee va embarcar amb rumb cap a Calcuta. Lee Bing va emigrar al Canadà, on va arribar a muntar un petit negoci. Fang Lang, després de navegar entre la Gran Bretanya i Hong Kong durant anys, es va establir als mateixos Estats Units dels quals anys enrere l’havien expulsat.

Per conèixer la seva història de primera mà, l’equip del documental, del qual el mateix Cameron és productor executiu, va viatjar a nombrosos països seguint el seu rastre. Tot i això, la investigac­ió va ser molt complicada, atès que amb prou feines hi ha documentac­ió sobre la matèria i alguns dels seus protagonis­tes es van endur el seu secret a la tomba...

És el cas de Fang, el nàufrag a la deriva. Quan van localitzar al seu fill, Tom Fong, els va assegurar que el seu pare no els va relatar mai res d’aquell episodi –potser pel trauma i l’estigma, especula–, i que no va ser fins a 20 anys després de la seva mort, el 1985, quan un familiar li va dir que el seu progenitor havia sobreviscu­t al naufragi del Titanic. “No es va sentir mai prou segur com per explicar la seva història”, va resumir Jones. La seva esperança, que el film ajudi que no es cometin els mateixos errors que en el passat.

El film posa rostre a unes vides modelades per la discrimina­ció racial i les polítiques migratòrie­s

 ?? JESSICA YANG / AFP ??
JESSICA YANG / AFP

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain